Visió panoràmica

Un estiu més, el ter­rat de la Pedrera ha afe­git un nou atrac­tiu a l'encant de l'arqui­tec­tura de Gaudí i a la seva con­dició de talaia de pri­vi­legi: el jazz en viu. És un autèntic somni fet rea­li­tat des­ple­gar una pro­gra­mació que abraça els mesos de juliol i agost i en què durant tres nits a la set­mana (de dijous a dis­sabte) es dóna cita a una fantàstica repre­sen­tació del millor jazz que es cuina al país. Per a la segona de les ses­si­ons pro­gra­ma­des, el grup esco­llit va ser Gon­zalo del Val Trio, una for­mació lide­rada pel bate­ria bur­galès Gon­zalo del Val, el con­tra­bai­xista bar­ce­loní David Men­gual i el pia­nista menorquí Marco Mez­quida. Junts van enre­gis­trar ara fa un any el fantàstic disc Three gene­ra­ti­ons (Qua­drant Records) i alguna de les seves peces van sonar al llarg de l'actu­ació. Però també van apro­fi­tar l'opor­tu­ni­tat per estre­nar com­po­si­ci­ons noves com ara la titu­lada Marco incom­pa­ra­ble, sota l'auto­ria de Men­gual, o encara una adap­tació de Chick Corea, en la qual el teclat de Mez­quida va dei­xar bones raons de per què cal con­si­de­rar-lo un músic incom­pa­ra­ble. La bona entesa entre uns músics que, efec­ti­va­ment, repre­sen­ten les tres gene­ra­ci­ons més imme­di­a­tes que han con­ce­dit un grau de qua­li­tat supe­rior al jazz català, va obse­quiar una vet­llada que va anar de menys a més amb una visió musi­cal tan panoràmica com la vista que es té de la ciu­tat des del pro­mon­tori gau­dinià al bell mig de l'Eixam­ple. En el tram final, la incor­po­ració de la can­tant Celeste Alías va supo­sar una magnífica coro­nació per a una nit esplèndida. La melan­gia del fado, la sor­ne­gue­ria de la cançó popu­lar –Los cua­tro mule­ros– i la inten­si­tat del tango –Malena– van acon­se­guir que el goig fos com­plet.