Camposines tanca la ferida de ferralla

Durant els qua­tre mesos de la bata­lla de l'Ebre, la més llarga i sag­nant de la Guerra Civil, la cruïlla de les Cam­po­si­nes va tenir un alt valor estratègic com a nus cen­tral de comu­ni­ca­ci­ons. Des d'un pri­mer moment va ser l'objec­tiu de les ofen­si­ves fran­quis­tes, que volien fer recu­lar les for­ces repu­bli­ca­nes a l'altra banda del riu. La Venta de les Cam­po­si­nes havia cai­gut sota con­trol repu­blicà cap a les set de la mati­nada del 25 de juliol de 1938, el dia en què va començar la bata­lla. El seu con­trol era vital per a l'ofen­siva des­es­pe­rada de la República, ja que per­me­tia la comu­ni­cació entre les vores de l'Ebre i la pri­mera línia del front, tot fent pos­si­ble l'arri­bada de l'avi­tu­a­lla­ment per als com­bats i garan­tint l'eva­cu­ació dels ferits. Per això, l'encla­va­ment va rebre fins a tres ofen­si­ves de les tro­pes de Franco: el 3 de setem­bre, el 18 de setem­bre i l'1 d'octu­bre. Però la posició repu­bli­cana va resis­tir fins a dar­rera hora, l'11 de novem­bre, ja que el front no va cedir fins que va pro­duir-se l'atac final sobre la serra de Cavalls (30 d'octu­bre). Quan van caure les Cam­po­si­nes, només que­da­ven cinc dies perquè s'acabés, també, la bata­lla de l'Ebre.

Més de 70 anys després, el con­sorci urbanístic de les Cam­po­si­nes, que inte­gren l'Ins­ti­tut Català del Sòl (Inca­sol) i els ajun­ta­ments de la Fata­re­lla, Cor­bera d'Ebre, Gan­desa, Batea, Bot, Case­res, Móra d'Ebre i Vilalba dels Arcs, ha ini­ciat el des­mi­natge dels ter­renys. La neteja té un cost de gai­rebé 300.000 euros per des­mi­nar unes 50 hectàrees, i és el pas previ per desen­vo­lu­par-hi el nou Sec­tor d'Acti­vi­tats Econòmiques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. De fet, en els tre­balls pre­li­mi­nars, rea­lit­zats fa dos anys, ja es van loca­lit­zar més de 600 res­tes d'armes i explo­sius, com ara un obús actiu de 150 mil·límetres, un tros d'una bomba de 250 qui­los i set qui­los de metra­lla.