L'escarabat reencarnat

Una relec­tura de La meta­mor­fosi de Kafka en plena crisi mun­dial va sus­ci­tar en Sadurní Tubau (Cas­te­llar del Vallès, 1949) la imatge d'un somni: un esca­ra­bat que a diferència del Gre­gor Samsa kafkià, reclòs a la seva habi­tació, passa de mà en mà, “com una joia de Bul­gari”, i recorre alguns ter­ri­to­ris abjec­tes o fas­ci­nats que han que­dat fixats en l'ima­gi­nari tant per la lite­ra­tura com pel cinema i la història de l'art, fins a reen­car­nar-se en una divi­ni­tat egípcia que es retroba amb el seu propi autor al cemen­tiri de Praga. El somni de Gre­gor Samsa, un únic poema des­ple­gat en no més de 45 pàgines que ahir va rebre el Premi Miquel de Palol de poe­sia, dotat amb 2.400 euros, és una obra sobre “la trans­for­mació, la mort i el pas del temps”, però també un lli­bre inten­ci­o­na­da­ment “efec­tista” en què aquest esca­ra­bat metafòric és bes­can­viat, per exem­ple, per un paquet de droga en una comis­sa­ria de Mèxic DF, en un clar home­natge a Roberto Bolaño –que Tubau pro­clama suc­ces­sor de Cortázar–, assis­teix al rodatge de Set de mal, d'Orson Welles, o s'infil­tra a les cla­ve­gue­res de Nova York i acaba emer­gint per la rei­xeta del metro en el moment que a Marilyn Mon­roe li vola la fal­di­lla. Pro­fes­sor d'arts plàsti­ques d'ins­ti­tut, Tubau, autor de mitja dot­zena de poe­ma­ris, asse­gura haver defu­git el “to tètric o culte” que, segons ell, aparta els lec­tors de la poe­sia, per bus­car, al con­trari, “un llen­guatge pla­ner i sense com­pli­ca­ci­ons”.