Records que perduren

S'hi va refe­rir Rafael Nadal en l'evo­ca­dor pregó que va ser­vir per donar el tret de sor­tida del pro­grama d'acti­vi­tats d'aques­tes Fires de Sant Narcís, de com la majo­ria de records tot sovint s'esva­ei­xen men­tre que d'altres, més remi­nis­cents, ten­dei­xen a reve­nir. Ho deia tot refe­rint-se a al record que ell té d'aques­tes dates tant mar­ca­des, i que en el seu cas es mate­ri­a­lit­zen en anys de men­jar cas­ta­nyes, pane­llets i nubes, d'anar a bus­car el cotó beneït, de ves­tir-se amb gor­ros de llana amb moles­tes ore­lle­res per pro­te­gir-se d'un fred que pelava i de pujar a atrac­ci­ons que encara per­du­ren, com ara la sínia o els cava­llets.

Els seus són records, en bona part, com­par­tits i és veri­tat que men­tre vivim les Fires, com altres dates asse­nya­la­des, un ten­deix a reme­mo­rar els vells temps.

Enguany els giro­nins i giro­ni­nes poden poten­ciar l'experiència d'un veri­ta­ble viatge pel túnel del temps d'allò més nostàlgic tot fulle­jant les pàgines del tra­di­ci­o­nal Lli­bre de Fires, recon­ver­tit en aquesta ocasió en un volum de luxe, no pel preu sinó per la qua­li­tat de l'edició. Coe­di­tat pel Cen­tre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajun­ta­ment de Girona i l'edi­to­rial Efadós, Girona. Història en relleu, de Joan Boa­das i David Iglésias, és un recull d'un bon gra­pat de foto­gra­fies este­re­oscòpiques que esde­ve­nen un mosaic d'una Girona que es trans­for­mava (entre el tom­bant del segle XIX i el pri­mer terç del segle XX) amb l'al·lici­ent que la seva visió és en relleu. Cal tenir en compte que les imat­ges tri­di­men­si­o­nals, sor­gi­des en aquest cas dels fons Lleó Audo­uard, Car­les Bat­lle, Joan Car­rera i Joan Masó, exis­tien molt abans que la pan­ta­lla gran fes que tor­nes­sin a ser moda.

Així, amb aquest for­mat que neces­sita forçosa­ment unes ulle­res 3D per visi­o­nar-lo, el lec­tor es pot endin­sar més fàcil­ment en el pas­sat –ara més tan­gi­ble que mai– men­tre revi­sita pla­ces i car­rers de la ciu­tat de fa un segle. Hi ha fotos de postal, i no només de Fires, només fal­ta­ria. Hi tro­bem imat­ges que han pas­sat a la història, com aque­lles excur­si­ons que es feien a Sant Daniel, les buga­de­res ren­tant a les ribes de l'Onyar i la font del Rei, el mer­cat del bes­tiar que es feia al pas­seig Gene­ral Men­doza i a l'Areny, o via­nants acos­tant-se al mític cinema Coli­seo Impe­rial.

Per con­tra, tot con­tem­plant les imat­ges un s'adona que hi ha cos­tums i estam­pes que per­du­ren. Com ara la Casa Masó, que es mos­tra immu­ta­ble al pas dels temps, ara que s'ha recon­ver­tit en un museu visi­ta­ble; les pas­se­ja­des amunt i avall de la Ram­bla, només dife­ren­ci­a­des per la ves­ti­menta de l'època, o les acti­vi­tats pròpies que es feien per les matei­xes Fires de Sant Narcís. En aquest aspecte, podem apre­ciar com els nens dels anys vint també s'entre­te­nien amb els cap­gros­sos a la plaça del Gra, com també es venien xur­ros i les para­des de que­viu­res s'alter­na­ven amb les de jogui­nes i quin­ca­lla. La Devesa no hi apa­reix com a cen­tre neuràlgic –era més aviat una bona des­ti­nació esti­uenca–, i és a davant de Cor­reus o de la plaça de la Inde­pendència on els cava­llets i vene­dors de glo­bus d'aquells temps es reu­nien per cap­tar les peti­tes il·lusi­ons dels més menuts. Això sí, ves­tits de mari­ners, i els adults, amb bar­re­tina.