El viatge de Dosem

“La vida de l'artista és molt ines­ta­ble”, afirma Marc Dosem. Ell ho sap per­fec­ta­ment perquè, ara fa un parell d'anys, va estar a punt de ple­gar: tenia dub­tes sobre el seu futur en el món de la música electrònica. La seva reacció va ser gra­var un àlbum titu­lat Para­llel, publi­cat per un segell de Hong-Kong, i tots els dub­tes es van esvair. Actu­al­ment, Dosem porta a terme ses­si­ons com a discjòquei en clubs i dis­co­te­ques de tot Europa i Sud-amèrica i el pròxim objec­tiu és Àsia, començant pel Japó. Defi­neix el seu estil com “techno melòdic”, ambi­en­tal i èpic, ideal per escol­tar a casa, però també hi afe­geix alguns rit­mes més balla­bles, que li fun­ci­o­nen més en les seves actu­a­ci­ons en clubs.

Dosem actuarà diven­dres a l'esce­nari de les bar­ra­ques de la Copa, de les Fires de Girona, dins la nit orga­nit­zada per l'Asso­ci­ació Giro­nina de Música Electrònica (AGME). “En les ses­si­ons de discjòquei, hi poso temes cone­guts remes­clats per mi, però a Girona faré una actu­ació en directe per posar la meva pròpia música i mos­trar el que s'està fent a la ciu­tat en música electrònica. També m'agra­da­ria que no fos una cosa aïllada, sinó el prin­cipi d'una presència regu­lar de la música electrònica a les Fires de Girona en els pròxims anys”, explica Dosem.

Aquesta actu­ació a l'esce­nari prin­ci­pal de les Fires de Sant Narcís és també un reco­nei­xe­ment a un músic que no se sent pro­feta a casa seva: “Després de la des­a­pa­rició de clubs com La Sala del Cel i Blau, a Girona no queda gai­rebé escena de música electrònica. En canvi, alguns mem­bres d'aque­lla gene­ració han posat un pro­jecte tan interes­sant com l'Escola de Música Avançada i So, l'Eumes, a la Marfà.”

Dosem, de 31 anys, ja té enlles­tit el seu nou àlbum, Ori­gin, “un viatge” sonor que el segell britànic Tro­nic publi­carà al febrer. “És música atmosfèrica, melòdica i sen­ti­men­tal... per viat­jar”, explica. Actu­al­ment tre­ba­lla amb dos segells britànics, Tro­nic i Bedrock, amb els quals ha publi­cat tres i dos maxis res­pec­ti­va­ment, dis­po­ni­bles només en for­mat digi­tal o en petits tirat­ges en vinil, no en CD. En les seves ses­si­ons de discjòquei, en canvi, ell pre­fe­reix tre­ba­llar amb CD.

Com a pro­duc­tor, crea música essen­ci­al­ment ins­tru­men­tal, amb algu­nes col·labo­ra­ci­ons pel que fa a les veus o algun saxo pun­tual. Afirma que gene­ral­ment escolta “de tot, menys música electrònica”. Li agra­den Flying Lotus, Toki­monsta, Phon.o, Burial, Scuba i altres repre­sen­tants de l'ano­me­nat UK Future Garage, sense obli­dar clàssics de l'electrònica com ara Orbi­tal i Underworld.