Refugiats en un fred desert

Pau Miró pre­senta Un refugi indie (La Pla­neta, demà, 21 hores), la seva segona peça d'una tri­lo­gia en què es plasma la importància dels diners en grups que la soci­e­tat com­pe­ti­tiva ha apar­tat. Ja ho va fer l'any pas­sat a Els juga­dors al Tea­tre Lliure (premi Butaca al text, per cert), en què els retra­tats eren homes que vore­ja­ven la sei­xan­tena i que ja no sabien com encai­xar en una soci­e­tat que havia estat la seva.

Un refugi indie mos­tra cinc nois que vore­gen la vin­tena que no saben amb qui­nes eines podran sobre­viure. El sisè, el germà gran i pro­xe­neta del guapo del grup, és l'únic que està situat i se n'apro­fita. Miró ha anat pas­sant text, escena a escena. Els joves actors han anat sabent el futur i les raons dels seus per­so­nat­ges amb comp­ta­go­tes. Són per­so­nes que bus­quen un lloc on refu­giar-se, un tre­ball que els salvi de la bui­dor i l'abisme en plena crisi. Miró reco­neix que la relació amb l'equip d'actors (que s'hi han impli­cat del tot) ha “cor­re­git el rumb” diver­ses vega­des. Tot i ser una història trista, l'ener­gia de sor­tir-se'n ha donat un aire espe­rançador. Miró cri­tica, ara, els que diuen que els joves no tenen futur per culpa de la crisi, perquè l'han con­vençut que són capaços de tro­bar camins nous. Així mateix, els per­so­nat­ges sobre­vi­uen sense com­ple­xos bus­cant una certa puresa davant de la dura vida que els envolta. La peça farà tem­po­rada a la Sala Beckett del 12 de desem­bre al 6 de gener.​Miró ja té al cap la ter­cera part d'aquesta tri­lo­gia, en què l'apa­rició i des­a­pa­rició d'una bossa plena de diners és el leit­mo­tiv, aquest cop entre un grup de dones que s'acos­ten a la cin­quan­tena. Aquest és el ter­cer col·lec­tiu que la soci­e­tat ha arra­co­nat injus­ta­ment, segons ha detec­tat Pau Miró.