Opinió

la. columna. digital

Marià Marín. gremi llibreters

Si les paraules et viuen

“Si saps lle­gir parau­les, ho saps lle­gir tot i tot vol dir tot: lle­gir la música, lle­gir els edi­fi­cis, lle­gir les per­so­nes, els fets de cada dia... fins i tot la màfia!” Lle­gir. M'ho diu amb força inu­si­tada i ges­tos evi­dents: és la Núria Martínez Ver­nis.

El valor de lle­gir és, doncs, el de la intel·ligència. Dei­xar de ser anal­fa­bets vol dir enten­dre i enten­dre vol dir viure. “Lle­gint, pots viure infi­nits mons que no cal viure prèvia­ment, com també mons física­ment ina­bas­ta­bles. Si vius, lle­gei­xes. Com una fórmula: “A + Lle­gir, + Intel·ligència.”

La Núria ho fixa: és qüestió d'amor, de la dosi de passió que posis al fet de viure, de si vols viure més, i més vides, i viure-les simultània­ment. I ho rebla: “És un joc i el guany n'és el plaer de viure altres vides.” Més encara, aquest joc “és tan diver­tit, tant, que viure a través de la lite­ra­tura et fa viure millor”. Qüestió d'inten­si­tat, de plaer i de fer-se savi.

Essent, com és, una raó vital, hi ha en con­seqüència un lli­bre per a cada moment. Si un lli­bre avui no ens va bé, no ens ha de fer cap recança de reser­var-lo per quan arribi el moment adi­ent i, si mai no arriba, tam­poc no pas­sarà res, l'aban­do­na­rem i en cer­ca­rem un altre. Però quan el tro­bem, embo­gi­rem i serà una espi­ral que ens enfi­larà a d'altres camins, que al seu torn podrem pren­dre o debo­lir, que ens lle­varà pre­ju­di­cis, que ens farà dei­xon­dir. “Viu­rem mons paral·lels. És màgia, no boge­ria, i tu, lec­tor, n'ets el cri­teri, si en aquest camí aprens a fer-te selec­tiu.”

“La lite­ra­tura pot arri­bar a viure per mi”, arriba a afir­mar. Una subs­ti­tució? “Si un lli­bre és bo, si llen­gua i con­tin­gut hi estan ben tra­vats, viuràs el que lle­gei­xes, et durà fins al delit de viure fins al límit i fins a un límit infi­nit, obses­siu, si cal.” Poe­tessa de l'escrip­tura i de l'ora­li­tat, li demano: es rela­ci­ona amb l'escrip­tura i la lec­tura digi­tals? “Inter­net és el món a l'abast, una eina sense límits per inves­ti­gar uni­ver­sos, músiques, art, parau­les, mons lite­ra­ris... les matèries pri­me­res de la cre­ació, i no pas un con­di­ci­o­nant a l'hora d'escriure.”

Si ha un lli­bre que ens farà embo­gir i dei­xon­dir aquest és Deix on dir, el dar­rer de la Núria. Ja en el títol duu mar­cat el joc de llen­gua men­tre a l'inte­rior hi bate­guen amb pulsió diver­ses vides de soli­tud. Fa una com­pa­ració: “Si el pri­mer lli­bre (L'acròbata tam­poc no en sor­tirà il·lès) és una cursa de 100 metres que la crítica et fa gua­nyar, el segon (Quan­tes men­ti­des fan una sola veri­tat) és una cursa de mig fons: si no te'n surts, els jut­ges t'apa­llis­sen. Fins aquí ets autora jove i tot se't per­dona: hi ha pos­si­bi­li­tats però les has de demos­trar. El ter­cer lli­bre és defi­ni­tiu: “O l'encer­tes o estàs morta.” Per això la Núria s'ha estat cinc anys vivint lite­ral­ment el que hi lle­gi­reu, vivint-ne les vides cons­ta­ta­des per des­con­ta­mi­nar-les després. “La vida can­via, i els mons i els pai­sat­ges també, així que arriba un punt que cal fer neteja, espor­gar. És dur: madu­rar el lli­bre és depu­rar la llen­gua i pot ser feina d'anys esbros­sar una sola paraula.”

Diria que l'esforç li ha dei­xat marca. Ja pot ser: hi ha qui creu que Deix on dir és el lli­bre de l'any. Si el lle­giu, en veu­reu la màgia. Si n'accep­teu el repte, la lli­bre­ria us hi espera.

Liber- drac
Liberdrac patrocina la Columna Digital. L'actualitat creativa, de lectura i de les llibreries vista amb ulleres digitals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.