Algun dia algú ho farà?

Hem entrat en un altre any d'arros­se­gar-nos per la crisi, però la nos­tra cul­tura mos­tra una vita­li­tat sor­pre­nent, mal­grat les polítiques erràtiques i la manca d'idees i con­tin­gut. Les admi­nis­tra­ci­ons hi han posat diners sense el més mínim sen­tit crític i així ens va. Esta­ria bé que algú valorés el cri­teri de les tra­duc­ci­ons, en la majo­ria dels casos defi­citàries i supèrflues. Men­tre molts clàssics i autors que han mar­cat tendència i època con­ti­nuen inèdits en català, alguns segells s'entes­ten a tra­duir del cas­tellà supo­sats best-seller pres­cin­di­bles. S'arriba a para­do­xes que fan riure. Per exem­ple, actu­al­ment no es tra­du­ei­xen escrip­tors cata­lans al cas­tellà, però sí massa cas­te­llans al català. No pot ser que la nor­ma­lit­zació lingüística que tant pre­o­cupa els espa­nyols ha fet que els nos­tres lec­tors ja no sàpiguen lle­gir en cas­tellà?

En fi, ells s'ho per­den i cada dinàmica errònia pot supo­sar un pas enda­vant al pos­si­ble canvi que s'hau­ria de pro­duir quan es tin­guin les coses encara més clares i les inde­fi­ni­ci­ons pas­sin a ser con­cre­ci­ons. Una cons­ta­tació del que hem expo­sat la tro­bem en autors com Hun­ter Thomp­son, un dels pares del nou peri­o­disme nord-ame­ricà, que res­tarà inèdit en català fins que alguna edi­to­rial petita es deci­deixi a recu­pe­rar-lo, tot i que sigui tard. Refe­rent per a mol­tes gene­ra­ci­ons de peri­o­dis­tes, Thomp­son s'estu­dia a totes les facul­tats de comu­ni­cació i, fins i tot, el seu amic Johnny Depp va fer una adap­tació de la popu­lar Miedo y asco en las Vegas (a la foto podem veure'l el dia de l'estrena del film), un repor­tatge novel·lat extra­or­di­nari, dis­po­ni­ble al catàleg d'Ana­grama, com la majo­ria de la seva obra. Aquesta set­mana par­lem de Thomp­son a propòsit d'una adap­tació al còmic, i amb Iñaki Delau­rens, jove peri­o­dista que debuta amb nosal­tres.

També volem posar esment a la segona novel·la de Xevi Sala, un dels valors del plan­ter de nar­ra­dors cata­lans que es merei­xe­rien el suport dels grans mit­jans públics. Si es vol fer una política cul­tu­ral cor­recta cal posar la lupa sobre els cre­a­dors que s'ho merei­xen. Algun dia algú ho farà?