opinió
Metamorfosi d'un paisatge
El filòsof Paul Virilio va pronosticar que el segle XXI seria el segle dels nous nòmades. Els ciutadans no pararíem de moure'ns d'un costat a l'altre, la velocitat canviaria la nostra idea de l'espai i el temps, mentre que les nostres vides es convertirien en cada cop més errants. Les noves formes de nomadisme motivades que ens porten a viatjar d'un costat a l'altre han tingut un clar impacte en el nostre entorn, no només han canviat les formes de vida, sinó també els nostres paisatges. Velocitat, d'Ivó Vinuesa, és un excel·lent documental poètic i reflexiu sobre com la velocitat transforma vides i espais.
La velocitat del títol del documental d'Ivó Vinuesa –projectat aquest cap de setmana a Girona i Figueres– està determinada per les obres del TAV. Des de les primeres imatges veiem com s'està perforant la terra, com es construeixen grans viaductes de ciment, com els operaris posen a punt túnels, catenàries, vies i espais. Mentre tot es prepara per a l'arribada de la velocitat, en un espai situat entre Pontós i Bàscara veiem com un capellà i un pastor viuen a una altra velocitat. El capellà es desplaça en cotxe d'un espai a l'altre, reflexiona sobre l'excés de trànsit a la carretera nacional i en la missa estableix una metàfora entre el paisatge físic que s'està transformant i el paisatge moral que també canvia. El pastor pastura les ovelles pels camins per on ha passejat sempre, però no deixa d'observar amb estranyesa alguna cosa que ja no és el que era, uns llocs que de forma progressiva s'estan transformant. La silueta dels campanars dels petits pobles empordanesos ha de conviure amb la dels aqüeductes que travessen el Fluvià i generen una nova metamorfosi a l'entorn. Allò nou –la velocitat– intenta relacionar-se amb allò vell –la lentitud– establint un acord que sembla condemnat al passat. La dialèctica entre allò nou i allò vell marca les formes de fer de l'univers ferroviari, mentre s'estan construint els nous túnels subterranis per al TAV, les estacions de Portbou i Cervera llangueixen en una lenta però mortal decadència.
Ivó Vinuesa no planteja cap debat polític sobre la necessitat del TAV, ni en qüestiona el retard, ni les inversions o promeses no complertes pel govern central. La seva mirada és més aviat la d'un etnòleg, li interessen els sistemes de vida, les seves transformacions, els canvis. La seva missió no és altra que la de documentar per poder establir després un muntatge d'imatges que parlen per elles mateixes o pel contrast que estableixen. Les imatges de Velocitat tenen una forta dimensió poètica, però també la força del document pensat per donar compte d'alguna cosa que va transformar la terra i que calia registrar-la.
