L'herència de J.D. Salinger

L'any 1999 es va publi­car als Estats Units el lli­bre The perks of being a wall­flower, de Step­hen Chbosky. La novel·la va con­ver­tir-se en una mena d'obra de culte en la lite­ra­tura juve­nil i va ser bate­jada com la digna con­ti­nu­ació d'El vigi­lant en el camp de sègol de J.D. Salin­ger. L'Amèrica dels anys cin­quanta donava pas a la dels anys noranta, per expli­car-nos la història d'un noi que arriba a una petita ciu­tat i intenta sobre­viure sense amics. El con­tacte amb una pare­lla de joves el por­tarà a conèixer i viure totes les pul­si­ons pro­totípiques de l'ado­lescència. L'èxit de la novel·la radi­cava que en poques pàgines feia un retrat de la imma­du­resa, la crisi del crei­xe­ment, el perill de les dro­gues, el des­co­bri­ment de la sexu­a­li­tat, del rock –espe­ci­al­mente The Smiths– i de The Rocky Hor­ror Pic­ture Show. Chbosky ha vol­gut diri­gir per­so­nal­ment la versió cine­ma­togràfica, des­a­fi­ant les modes típiques del cinema per a ado­les­cents. A Las ven­ta­jas de ser un mar­gi­nado no es crea cap metàfora sobre les pul­si­ons sexu­als com a la saga Crepúsculo, ni es du a terme una exal­tació de la idea del tri­omf com en pro­duc­tes com High school musi­cal, ni es vol caure en les sor­ti­des de to pròpies de la comèdia gro­llera –en un camí que va d'Ame­ri­can Pie als films de Judd Apa­tow–. L'aposta se situa en un ter­ri­tori més rea­lista per des­criure l'evo­lució d'un jove soli­tari i mos­trar el moment que prova tots els pla­ers i dolors de l'ado­lescència. És la crònica d'algú que se sent un mar­gi­nat i tri­om­fa­dor al mateix temps. La pro­posta resulta interes­sant perquè esquiva els models pre­fi­xats de tot el cinema d'ado­les­cents, busca una certa relació amb el refe­rent lite­rari i ens ofe­reix una Emma Wat­son dis­po­sada a enter­rar l'Her­mi­one de Harry Pot­ter per con­que­rir nous horit­zons.