El somni xinès

“He fet com els gats que venien sota la meva fines­tra: obser­var gan­du­le­jant”, escriu Fran­cesc Par­ce­ri­sas, en l'última pàgina d'aquest die­tari bell i ori­gi­nal, pro­ducte del mes que va pas­sar a la ciu­tat de Pequín (el de maig del 2011). L'autor es guarda prou de voler pon­ti­fi­car, i més aviat fa tot el con­trari: “La meva ignorància no em per­met ni tan sols dir que tinc una opinió for­mada, o un punt de vista, sobre la meva estada a Pequín durant aquest mes, i encara menys sobre la Xina”. Molt abans que això, gai­rebé dues-cen­tes pàgines abans, ha defen­sat la des­cripció en con­tra­po­sició a l'opinió: “¿Podem arri­bar a pen­sar que la nos­tra opinió és valu­osa, que hem fet una tro­ba­lla ori­gi­nal? ¿Amb quin dret?” Sàvies parau­les que tants con­ter­tu­li­ans dels nos­tres mit­jans de comu­ni­cació s'hau­rien de gra­var a la memòria.

La pri­ma­vera a Pequín –un títol que remet a L'Automne à Pékin, de Boris Vian– com­bina, amb encert, tres línies dife­rents. La pre­e­mi­nent està for­mada pel relat d'un seguit d'experiències, o de vivències, al país asiàtic. També de refle­xi­ons que ten­dei­xen, més aviat, a fixar-se en la intra­història (més que no pas en la gran història de l'immens país mil·lenari). Se'n desprèn el xoc davant unes mane­res de fer ben dis­tin­tes de les nos­tres, mal­grat la glo­ba­lit­zació ines­qui­va­ble. La segona línia, la com­pon la nar­ració de diver­sos som­nis pro­pis, la majo­ria dels quals no ambi­en­tats a la Xina (només, de tant en tant, en man­lle­ven algun ele­ment, alguna cara, alguna remi­niscència). I la ter­cera està repre­sen­tada per la trans­cripció de bells poe­mes xine­sos, d'autors diver­sos, amb la carac­terística mera­ve­lla de tants ver­sos d'aquesta tra­dició que fa indis­so­ci­a­bles natura i natu­ra­lesa humana (“em sem­bla sen­tir una veu / allà on el sol, pene­trant en el bos­quet, / m'enllu­erna amb la llum que fa damunt la molsa verda”, diu un poema de Wang Wei). Cal reconèixer que la fórmula resulta agra­da­ble, bé que, a parer meu, i de manera gene­ral, tenen més interès els relats diürns del viat­ger (o de l'esta­dant) que no pas els som­nis que li il·lumi­nen les nits.

Pequín és una ciu­tat onze vega­des més gran que Bar­ce­lona i cinc vega­des més densa. El trànsit, ens diu Par­ce­ri­sas, és un caos orde­nat. El con­trol polític hi és, no es dis­si­mula gaire (espe­ci­al­ment a la xarxa). La burocràcia, al con­trari del que es podria supo­sar, és molt més lleu­gera i efi­ci­ent que en ter­res cata­la­nes, posem per cas. Les bici­cle­tes que es veuen per­tot són molt velles, atro­ti­na­des. I també per­tot arreu es veuen pals de fre­gar (que, com que no estan asso­ci­ats a un cubell en què puguin ser escor­re­guts, s'asse­quen al sol, cap per amunt). Hi ha ben pocs gras­sos, a Pequín, i també pocs homes amb pèl a la cara. Els pits de les dones, per regla gene­ral, són més aviat petits... És només una mos­tra de les obser­va­ci­ons curi­o­ses d'aquest voyeur de metro, com se'ns des­criu el poeta en una ocasió, el qual ens dóna un parell de pàgines memo­ra­bles sobre un mer­cat d'aus i pei­xos (i de grills i de rèptils), que sem­blen extre­tes tal­ment d'alguna obra del natu­ra­lista afi­ci­o­nat Joan Perucho. Per mi, aquest relat del mer­cat dels ani­mals és la joia prin­ci­pal del lli­bre –que en conté d'altres, cer­ta­ment, tot i que no tan remar­ca­bles–. Només en algun somni nar­rat salta la sor­presa més grata: per exem­ple en aquell en què un ori­gi­nal de poe­sia es con­ver­teix en un bol d'arròs blanc (una bonica idea lírica).

A propòsit d'unes pin­tu­res sense presència humana, escriu Par­ce­ri­sas: “Penso que l'escrip­tura millor deu ser aquesta: la que raja com un cor­rent clar i pro­du­eix una can­ta­re­lla ama­ble que no cal que ningú escolti”. Aquest die­tari ens mos­tra un nar­ra­dor vigorós, pletòric, que, ja sigui en el record d'uns ous de sar­gir que ha post un dels seus som­nis, ja sigui en la vari­e­tat literària i ani­mal del mer­cat que refe­ria més amunt, no pot dei­xar de bene­fi­ciar-se de la mirada d'un gran poeta.