Primavera negra

Per als amants i els pro­fes­si­o­nals de la música a les comar­ques giro­ni­nes, la inau­gu­ració del Black Music Fes­ti­val ja és, després d'una dot­zena d'edi­ci­ons, una autèntica festa de pri­ma­vera avançada en què es retro­ben els amics que tor­nen a sor­tir tímida­ment del seu retir hiver­nal per par­lar –mala­ment, sem­pre que es pot–, escol­tar bona música en directe i, per què no dir-ho, men­jar per­nil. La tra­dició també inclou els par­la­ments inau­gu­rals del direc­tor del fes­ti­val, Jordi Pla­na­gumà, i dels repre­sen­tants de les ins­ti­tu­ci­ons que donen suport al fes­ti­val, com ara la Dipu­tació de Girona i l'Ajun­ta­ment de Salt. Con­cre­ta­ment, l'alcalde, Jaume Tor­ra­madé, va remar­car la seva volun­tat de fer cos­tat a un fes­ti­val que, com tot el sec­tor de la música en directe i les arts escèniques, pateix els efec­tes nocius del maleït 21% d'IVA, sumat a la crisi nos­tra de cada dia.

Musi­cal­ment par­lant, va tenir l'honor d'inau­gu­rar el fes­ti­val la can­tant bar­ce­lo­nina Sara Pi (1986), una jove però ja expe­ri­men­tada pro­mesa que es mou bé pels ter­renys, aquí no gaire tran­si­tats, del R&B, el neo soul i el funk, de vega­des amb mati­sos bra­si­lers. Acom­pa­nyada d'una banda impe­ca­ble, Sara va inter­pre­tar bona part de les cançons del seu pri­mer disc, Bur­ning (2011), temes pro­pis majo­ritària­ment en anglès, amb títols com ara el que dóna nom al disc, Neguinho, Belly queen, I adore you, Goodbye i Puedo volar. Néta de can­tant d'òpera i filla d'un intèrpret de tres, la gui­tarra cubana, Sara ha tin­gut altres mares ofi­ci­o­ses que han con­tribuït a la seva for­mació musi­cal, com ara Aretha Frank­lin, Sade, Erykah Badu, Mariah Carey i Beyoncé, i de totes elles n'ha tret alguna cosa, sobre­tot l'elegància amb què modula una veu clara i potent, tant en els temes més rítmics com en les melo­dies més suaus i sinu­o­ses. Com­ple­men­tant el seu propi mate­rial, Sara va fer dues relec­tu­res força per­so­nals del Crazy de Gnarls Bark­ley i de Won­der­ful, un tema de la can­tant nord-ame­ri­cana India Arie (1975).

L'actu­ació de Sara Pi va tenir lloc a la Sala 2 de La Mirona, La Bom­bo­lla, i tot seguit el públic que l'omplia es va tras­lla­dar a la sala gran, on hi va haver l'actu­ació del sep­tet francès Sha­o­lin Tem­ple Defen­ders, una com­pe­tent banda fun­dada a Bor­deus fa una dècada i que ha publi­cat fins ara qua­tre dis­cos, l'últim dels quals és From the inside (Soul­be­ats Records), amb majo­ria abso­luta de temes pro­pis i una versió de Kung-fu figh­ting, de Carl Dou­glas. Amb una bona secció de vent –Laure (trom­peta), Vin­cent (saxos) i Cédric (flauta i també orgue)– i la veu pode­rosa de Brot­her Lion, el grup acon­se­gueix un so molt fidel al millor soul dels anys sei­xanta i setanta, mirant sovint cap a Memp­his i al nort­hern soul. Va ser una excel·lent entrada per a aquest 12è Black Music, que ahir va con­ti­nuar amb Los Mambo Jambo i acti­vi­tats al car­rer –l'artista plàstic i músic Pau Mora­les va pin­tar un moral men­tre actu­ava amb la JN Band– i per avui pre­veu el blues elèctric d'Empty Cage en un con­cert gratuït a l'Ate­neu Bar de Banyo­les (21 h). I encara ens queda tot un mes de música: una gran con­sa­gració de la pri­ma­vera... negra.