Territori

LLETRES

carina filella

El binomi perfecte

Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, tots dos escriptors, cultes, catalanistes i liberals, van remoure la vida cultural de Tarragona durant els anys que hi van viure. Un llibre repassa la seva relació

Quan hi van arri­bar, Tar­ra­gona era una ciu­tat poc dinàmica, enso­pida cul­tu­ral­ment i amb la pesada llosa del fran­quisme a sobre. El curs 1972-1973, l'escrip­tor Jaume Vidal i Alco­ver –ales­ho­res ja reco­ne­gut i pre­miat– va ater­rar a la ciu­tat com a pro­fes­sor de l'ales­ho­res dele­gació de Tar­ra­gona de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, l'avant­sala de l'actual Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV). S'hi va ins­tal·lar i va com­par­tir casa seva (al car­rer Pin i Soler, pri­mer, i al Pla de la Seu, després) amb la seva pare­lla, la també escrip­tora Maria Aurèlia Cap­many. “Eren un binomi espe­cial: escrip­tors, cul­tes, cata­la­nis­tes, d'esquer­res, libe­rals”, segons apunta Josep Bar­galló en el lli­bre Jaume Vidal Alco­ver i Maria Aurèlia Cap­many, a escena, que acaba de publi­car Onada Edi­ci­ons i que recull les ponències que es van pre­sen­tar l'any 2011 en unes jor­na­des orga­nit­za­des pel depar­ta­ment de Filo­lo­gia Cata­lana de la URV i l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona, coin­ci­dint amb el vintè ani­ver­sari de la seva mort.

Els dos escrip­tors no només es van impli­car en els estu­dis uni­ver­si­ta­ris, sinó que van remoure, i de valent, la vida cul­tu­ral tar­ra­go­nina. La seva acti­vi­tat docent con­ti­nu­ava fora de les aules i van lide­rar un grup de tar­ra­go­nins que van com­par­tir afi­ni­tats per­so­nals i literàries.

Tar­ra­gona, pro­ta­go­nista

El lli­bre publi­cat ara, coor­di­nat per Magí Sunyer i Mont­ser­rat Palau, explica aquesta relació amb la capi­tal tar­ra­go­nina, però també s'hi ana­litza el lli­gam que van man­te­nir amb el tea­tre. “S'hi pre­senta la figura de dos escrip­tors cata­lans impor­tants a la segona mei­tat del segle XX i que per nosal­tres també són una altra cosa: dos per­so­nes que es van vin­cu­lar molt amb Tar­ra­gona, i per això Tar­ra­gona també és un dels pro­ta­go­nis­tes del lli­bre”, segons Jordi Gine­bra, direc­tor del depar­ta­ment de Filo­lo­gia Cata­lana de la URV, que va pre­sen­tar el lli­bre a l'emblemàtica lli­bre­ria de la Ram­bla de Tar­ra­gona. Per ell, Vidal Alco­ver i Cap­many “eren per­so­nes molt sin­gu­lars, que tenien un mag­ne­tisme espe­cial i que no van dei­xar indi­fe­rent a ningú”. Per a bé o per a mal, perquè els dos “tenien un caràcter fort, que sabien molt bé el que volien, i també és veri­tat que van tenir molts ene­mics”, segons Gine­bra.

En una pri­mera part del lli­bre s'hi aple­guen els tre­balls de qua­tre tar­ra­go­nins que van conèixer i trac­tar la pare­lla, i que d'una manera o una altra van for­mar part d'aquell grup d'alum­nes, pro­fes­sors, artis­tes o escrip­tors joves que van for­mar un uni­vers al vol­tant de Vidal Alco­ver. Joan Cavallé i Josep Bar­galló expli­quen alguns dels seus records, com també Maria Antònia Fer­rer i Josep Anton Codina i Gui­llem-Jordi Gra­ells. “Per nosal­tres, el Jaume i la Maria Aurèlia repre­sen­ta­ven el país. Eren dues per­so­na­li­tats que venien de fora, amb un pres­tigi con­so­li­dat, i que s'abo­ca­ven amb gene­ro­si­tat en totes les empre­ses que se'ls pro­po­sava, si allò era en bene­fici del país, de la cul­tura, de la llen­gua o de la lite­ra­tura”, comenta Cavallé. Els seus pri­mers records de la pare­lla es rela­ci­o­nen amb la clan­des­ti­ni­tat política: Vidal Alco­ver assis­tint a reu­ni­ons de l'Assem­blea de Cata­lu­nya i Cap­many pre­sen­tant el mateix orga­nisme uni­tari clan­destí a Tar­ra­gona. I Bar­galló també explica la seva experiència: “La d'aquell jove que arriba a la uni­ver­si­tat i es deixa seduir per ells; com molts altres, va cop­sar de seguida que no esta­ven al davant d'un pro­fes­sor savi i prou, sinó que [Vidal Alco­ver] era molt més que això.”

Els altres tre­balls del lli­bre se cen­tren més en l'acti­vi­tat tea­tral. Isa­bel Granyà tracta sobre els ini­cis lite­ra­ris de Cap­many. El pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de València Ramon X. Ros­selló se cen­tra en la relació de la dona amb el tea­tre, “que no es limita només al fet d'escriure obres de tea­tre, sinó que també va ser actriu, direc­tora, escenògrafa, pro­duc­tora..., va con­tri­buir a dina­mit­zar el món tea­tral del moment”, segons Jordi Gine­bra. Antoni Arti­gues (Uni­ver­si­tat de les Illes Bale­ars) escriu sobre Vidal Alco­ver a l'Escola de Mes­tres de Palma. I, final­ment, Gabriel San­sano (Uni­ver­si­tat d'Ala­cant) tracta sobre la recepció del tea­tre de Vidal Alco­ver: “Una obra l'hi van aixe­car amb tots els honors i l'altra li xiu­la­ven. Escri­via el que li sem­blava”, diu Gine­bra.

La relació de Jaume Vidal Alco­ver amb Tar­ra­gona es va allar­gar fins a la seva mort, el 2 de gener de 1991. Nou mesos després, el 2 d'octu­bre, també va morir Maria Aurèlia Cap­many. Tar­ra­gona va ser “la seva altra ciu­tat”, segons els cura­dors del lli­bre, que des­ta­quen que encara avui es pot refer­mar “la seva vàlua i actu­a­li­tat”.

Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena
Coordinadors: Magí Sunyer i Montserrat Palau Editorial: Onada (Benicarló, 2013) Pàgines: 168 Preu: 16 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.