Art

D'ARA. I. D'AQUÍ

montse frisach

L'artista que escolta

L'artista barceloní Marc Vives comissaria un cicle d'exposicions a la Sis Galeria de Sabadell

Després que fa un any el tàndem d'artis­tes Bestué-Vives anunciés la seva sepa­ració pro­fes­si­o­nal, tots dos mem­bres del duet han anat per­fi­lant la seva tra­jectòria pròpia. Marc Vives (Bar­ce­lona, 1978) reco­neix que es troba en un moment de tran­sició entre una etapa i una altra, però la seva opció, i això ho té molt clar, sem­pre implica pro­ces­sos i pràcti­ques col·lec­tius. L'artista pre­fe­reix en aquests moments estar “a l'escolta” dels altres i per això no és estrany que s'hagi impli­cat en un tre­ball de comis­sa­riat força espe­cial. Es tracta d'un cicle de qua­tre expo­si­ci­ons en una botiga de marcs amb una sala d'expo­si­ci­ons al pis de dalt, Sis Gale­ria, de Saba­dell, en el qual estan par­ti­ci­pant Sergi Bote­lla, Gerard Ortín, Vicente Vázquez/Usue Arri­eta i Momu & No Es.

Vives es va deci­dir a pas­sar a fer de comis­sari arran de la seva com­pli­ci­tat amb la família pro­pietària de la gale­ria. “L'espai és molt aco­lli­dor, sense con­no­ta­ci­ons, i vam pen­sar que aquest any jo podia fer-me càrrec de la pro­gra­mació. Ales­ho­res vaig triar qua­tre artis­tes que conec molt bé i els quals podia, en certa manera, acom­pa­nyar per orga­nit­zar una expo­sició”, explica Vives.

Ja no és estrany que els artis­tes exer­cei­xin de comis­sa­ris. En el cas de Vives con­cep aquesta tasca com un acte gens dogmàtic, d'acom­pa­nya­ment a uns cre­a­dors que tenen en comú “no la rebel·lió, sinó que són perifèrics, en el sen­tit que no fan les coses que toquen o que s'espera que facin”. Uns trets que, en defi­ni­tiva, no estan tan lluny de la seva tra­jectòria artística.

De moment, ja ha tin­gut lloc la pri­mera de les expo­si­ci­ons, del ter­ras­senc Sergi Bote­lla. “Ell és artista visual però també és cone­gut en l'àmbit de la música electrònica. Mal­grat que és evi­dent que els dos mons tenen relació, és el pri­mer cop que en Sergi ha mos­trat aques­tes dues face­tes de manera con­junta.” Ara, el 6 de juny, li tocarà el torn al més jove del grup, Gerard Ortín.

Una de les carac­terísti­ques del cicle és que les qua­tre expo­si­ci­ons van acom­pa­nya­des d'una per­for­mance de cadas­cun dels artis­tes, en col·labo­ració amb la Nau Estruch de Saba­dell. En el cas d'Ortín, la per­for­mance serà el 7 de juny i no coin­ci­dirà, com ha de ser habi­tual, amb el dia de la inau­gu­ració de l'expo­sició.

Men­tres­tant, Vives col·labora amb cre­a­dors, sobre­tot d'arts escèniques, per als seus futurs pro­jec­tes. La ciència-ficció és un altre dels camps que sem­pre li han interes­sat. Per aquí, i sem­pre des del racó de la intuïció, la trans­ver­sa­li­tat i de “la boge­ria com a pèrdua de con­trol”, és per on poden anar els trets en la seva car­rera a par­tir d'ara.

Tàndem
Marc Vives fa un any que es va separar professionalment del també artista David Bestué. Això ha propiciat que tots dos hagin perfilat una trajectòria més personal. L'opció de Vives, però, sempre implica processos i pràctiques col·lectius.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.