Creadors en residència

Un pro­grama edu­ca­tiu

Des de fa qua­tre anys, l'Ins­ti­tut de Cul­tura de Bar­ce­lona i el Con­sorci d'Edu­cació de Bar­ce­lona han tin­gut l'encert de dur a terme el pro­grama Cre­a­dors en residència, que con­sis­teix a inte­grar el pro­jecte d'un artista en el marc d'un ins­ti­tut d'ense­nya­ment mitjà, mit­jançant el guiatge i comis­sa­riat de l'Asso­ci­ació A Bao A Qu i la coo­pe­ració dels alum­nes. Enguany, el pro­grama s'ha estès a vuit ins­ti­tuts de Bar­ce­lona i tant la bona aco­llida com els resul­tats d'aquesta experiència fan pre­veure una ampli­ació a altres cen­tres d'aquest pro­grama d'alfa­be­tit­zació artística vers les arts visu­als, que bona falta fa.

Acció defensa pas­siva

Una d'aques­tes experiències s'exhi­beix actu­al­ment en el marc incom­pa­ra­ble de la cape­lla de Santa Àgata. El pro­jecte de l'artista Fer­nando Prats, aco­llit pel Museu d'Història de Bar­ce­lona, és un acte de memòria i de repa­ració simbòlica i d'home­natge a les vícti­mes dels bom­bar­deigs que va patir la plaça de Sant Felip Neri el 30 de gener del 1938, on van morir més d'una qua­ran­tena d'infants orfes refu­gi­ats al soter­rani de l'església. El poema de Con­rad Lladó Avui han mort uns infants ha estat una lec­tura de retorn a aquest trist record, inter­pre­tada gràfica­ment pels joves del curs, just enguany que se cele­bren 75 anys dels més inten­sos bom­bar­deigs a Bar­ce­lona durant la Guerra Civil espa­nyola per part de les tro­pes ali­a­des dels fei­xis­tes espa­nyols. El mur de la part baixa de la façana de l'església de Sant Felip Neri acusa l' impacte d'aque­lla sal­vatge defla­gració que ero­sionà, com una onada de foc, les pedres d'aquest mur, que plo­ren encara avui els ultrat­ges de la història.

L'acció / refugi

L'altre espai de tre­ball de la residència ha estat el refugi 307, del Poble-sec, avui visi­ta­ble, on encara hi ha el ras­tre dels cops de pic per fer el forat del refugi més gran. L'empremta d'aquests impac­tes rea­lit­zats per nens, dones i anci­ans ha estat també reco­llida en aquesta expo­sició mit­jançant uns relleus en bronze, així com l'empremta de la paret sobre paper. Els estu­di­ants han fet un afi­nat exer­cici d'ima­gi­nació pen­sant què s'endu­rien a un refugi en cas de bom­bar­deig. Els objec­tes han estat diver­sos, des d'un rosari fins a lla­pis de colors, mas­co­tes i altres petits objec­tes esti­mats, que s'expo­sen en vitrina, enfront de la peça més impac­tant: un mur de paper fumat que reflec­teix l'empremta de la paret de l'església de Sant Felip Neri, resul­tat de l'acció de Fer­nando Prats, artista que ha tre­ba­llat en aquesta ocasió amb el fum, i en altres amb la cen­dra d'un volcà, amb la pasta del pa àzim, amb la sang eixuta, amb símbols que rane­gen els ritu­als sacres. Sem­pre, però, hi ha un tre­ball de la matèria que amaga una raó pictòrica evi­dent, com aquest mur de paper fumat que ha estat pres­si­o­nat i fre­gat con­tra els car­reus de Sant Felip Neri per trans­por­tar als nos­tres ulls els impac­tes, en blanc i negre. Un acte de memòria que fa pre­sent un pas­sat no desit­jat i que no voldríem que mai es tornés a repe­tir.