Sense cultura

DE. CARA. A. LA. GALERIA

JAUME VIDAL€

Solució a un vell problema

Hartmann-La Santa Proyectos Culturales trenca amb la tradició galerística per buscar un futur

El relat més repe­tit en aquesta tem­po­rada artística fa referència a la neces­si­tat de rein­venció de les gale­ries. No és només teo­ria espe­cu­la­tiva. Hi ha qui ja ha posat fil a l'agu­lla. Les gale­ries Hart­mann i La Santa han unit esforços en un nou pro­jecte que amplia els horit­zons de la seva feina fins al punt que la deno­mi­nació gale­rista ja se'ls fa una mica estra­nya.

La Hart­mann, amb Cris­tina i San­dra Hart­mann al cap­da­vant, té una tra­jectòria que s'ha carac­te­rit­zat per l'atenció que han dedi­cat a la foto­gra­fia. La Santa, amb Gigi R. Har­rin­ton i Juanjo Fernández com a ani­ma­dors, va apos­tar ja fa anys per l'emergència artística i per la il·lus­tració des del barri bar­ce­loní de la Ribera, i després a la Vila Olímpica. També van ser els res­pon­sa­bles del BAC! (Bar­ce­lona Acció Cul­tu­ral), un fes­ti­val mul­ti­dis­ci­pli­nari de cre­ació. Ara no dis­po­sa­ven d'espai físic. De la con­fluència d'experiències i després d'unes col·labo­ra­ci­ons prèvies van deci­dir donar un gir a tot ple­gat. A Hart­mann ja havien bus­cat noves sor­ti­des a l'espai de la sala amb la cre­ació d'un coworking cre­a­tiu on s'han ins­tal·lat peti­tes empre­ses de dis­seny o del camp de les moder­nes tec­no­lo­gies com ara el sec­tor de les apli­ca­ci­ons per a mòbil.

Però el que real­ment dóna un nou rumb a la seva feina és el pro­jecte de con­ver­tir l'espai de la gale­ria en un cen­tre de for­mació. Es tracta d'ofe­rir uns cur­sets de for­mació rela­ci­o­nats amb l'art en un con­text en què les parets de la gale­ria hi juguen un paper actiu. The Class­room és el seu nom.

Una de les pri­me­res experiències ha estat la tuto­ria de pro­jec­tes fotogràfics rea­lit­zats per Manel Esclusa. Un cur­set adreçat a gent amb experiència en l'àmbit de la foto­gra­fia que va cloure amb una expo­sició fotogràfica. Per a la tar­dor n'hi ha un de pro­gra­mat sobre història d'art con­tem­po­rani i aquest estiu se'n farà un d'ini­ci­ació a la foto­gra­fia per a adults i un altre per a nois i noies.

“No es tracta d'una oferta de casal o cen­tre cívic. Els nos­tres cur­sos tenen una dimensió artística i un con­text artístic, per això, encara és impor­tant l'espai de la gale­ria”, explica Gigi R. Har­rin­ton. Al seu torn, Cris­tina Hart­mann creu que la seva feina “crea un desen­vo­lu­pa­ment artístic en xarxa, ja que molts dels par­ti­ci­pants tro­ben punts de con­fluència amb altres assis­tents i d'aquí nei­xen noves històries.

2 més 2
L'experiència Hartmann-La Santa, si perviu, ha de ser un model de referència. El futur de moltes galeries implica la col·laboració entre elles. Fins i tot fusions. Un fet difícil, però no impossible.

“Cal anar amb compte amb les subvencions”

Miró o Picasso? Picasso (tots quatre).

Un segle de la història de l'art? XX (tots quatre).

Un poeta? Benedetti (C.H.); Quevedo (S.H.); Neruda (G.R.H.); Poe (J.F.)

Un músic? Adele (C.H.); Lennon (S.H.); Lana del Rey (G.R.H.); Depeche Mode (J.F.).

La seva obra d'art més estimada?

‘La catedral de Colònia', de Warhol (S.H.); ‘El Rocío', d'Hiroshi Shimamura (G.R.H.); les obres anònimes (J.F.); qualsevol d'Arnold Newman (C.H.).

Una ciutat que representa l'art?

Berlín (tots quatre).

L'art s'ha de subvencionar? Pensen que s'ha d'anar amb compte amb les subvencions.

Com seria el món sense l'art? Horrible i avorrit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.