Leandre Iborra guanya el premi 7 Lletres amb ‘Les mars perdudes'

“Les mars per­du­des”, de l'escrip­tor ala­cantí Lean­dre Iborra, ha sigut l'obra gua­nya­dora de la vui­tena edició del premi lite­rari 7 Lle­tres que des de 2006 con­vo­quen el Con­sell Comar­cal de la Segarra, el Cen­tre Muni­ci­pal de Cul­tura de Cer­vera i la Fun­dació Pedrolo. El guardó està dotat amb 7.000 euros i la publi­cació del lli­bre per l'edi­to­rial Pagès edi­tors.

Iborra, de 60 anys i nas­cut a Ala­cant, com­pa­gi­nava fins ara la seua acti­vi­tat com a escrip­tor amb la pro­fessió de pro­fes­sor d'ense­nya­ment de primària a la loca­li­tat de Mut­xa­mel i el seu interès per la inno­vació pedagògica i la cul­tura popu­lar, cen­trada en l'ani­mació lec­tora. Jun­ta­ment amb un equip de mes­tres va impul­sar l'ense­nya­ment en valencià a Ala­cant al col·legi Enric Valor, ara fa 25 anys.

Sorprés

L'escrip­tor ala­cantí ha con­fes­sat a aquest diari sen­tir-se sorprés pel premi i alhora que exi­hia la seua feli­ci­tat, ja que “no sem­pre el valencià es apre­ciat al Prin­ci­pat com nosal­tres apre­ciem la seua parla”, ha dit des de la seua experiència com a mem­bre de jurats lite­ra­ris. Per a Iborra, el més impor­tant del guardó és, sens dubte, la publi­cació del text per part de l'edi­to­rial Pagès.

L'obra

“Les mars per­du­des” és un lli­bre amb set nar­ra­ci­ons cen­tra­des en la mar que tenen com a rere­fons El Cam­pe­llo, la seua història i els seus cos­tums. Les cinc pri­me­res històries estan ambi­en­ta­des entre finals del segle XIX i la pri­me­ria del XX, men­tre que les dues últi­mes es con­tex­tu­a­lit­zen en el pre­sent, incor­po­rant-hi la immi­gració i la inte­gració en la nos­tra soci­e­tat com a ele­ments nous.

Els pro­ta­go­nis­tes de les dues dar­re­res nar­ra­ci­ons són l'Amaru, un jove peruà ori­gi­nari del llac Titi­caca, al Perú, on feia de pes­ca­dor –una zona visi­tada per Iborra en un dels seus viat­ges– acti­vi­tat que torna a desen­vo­lu­par al Cam­pe­llo i l'Assane, en aquest cas un jove sene­galès que arriba a la loca­li­tat ala­can­tina.

Tots dos pro­ta­go­nis­tes arri­ben a aquesta població mari­nera par­lant les seues llengües d'ori­gen, el quítxua i el wòlof, encara que aca­ba­ran par­lant valencià.

El lli­bre, en espe­cial les cinc pri­me­res històries, ha exi­git a Iborra la rea­lit­zació d'un ampli tre­ball de camp i inves­ti­gació sobre la història del Cam­pe­llo. Al lli­bre, a més de conèixer la vida dels pes­ca­dors, les seues històries i aven­tu­res, la mena de pesca que prac­ti­ca­ven, com la de l'alma­drava o els viat­ges de mesos per anar a pes­car a Lar­raix al Mar­roc, els lec­tors també des­co­bri­ran els penya-segats de la costa, les coves on s'ama­ga­ven els con­tra­ban­dis­tes o el soroll que fa l'aigua de la mar en entrar al fons la cova del llop Marí, així com les plan­tes i her­bes de la zona i quina era la uti­lit­zació que es feia.

Les nar­ra­ci­ons estan acom­pa­nya­des de les il·lus­tra­ci­ons fetes per Vicent Gomis espe­ci­al­ment per a l'obra i en les quals es poden apre­ciar algu­nes de les situ­a­ci­ons que s'expli­quen al lli­bre.

Incan­sa­ble, Lean­dre Iborra, ja tre­ba­lla en la seua nova novel·la, com sem­pre par­tint de la rea­li­tat de les comar­ques ala­can­ti­nes i que en aquesta ocasió En questa ocasió, ambi­en­tada a la Serra d'Aitana, i el pro­ta­go­nista és un notari que va viure a la loca­li­tat d'Alco­leja al segle XIX.