Cinema Estrena

Lasse Hallström. entrevista

Director d'‘El hipnotista'. Xavier Roca

“Hollywood em té encasellat”

Després d'una llarga car­rera a Hollywood, el suec Lasse Hallström ha tor­nat al seu país natal per diri­gir el thri­ller El hip­no­tista. Al dar­rer Fes­ti­val de Sant Sebastià, El Punt Avui va poder con­ver­sar amb ell.

‘El hip­no­tista' suposa el seu retorn a Suècia després de fer-se una car­rera a Hollywood. Com ha estat aquest retorn?

He estat molt feliç. Esto­colm és la meva ciu­tat i m'ha agra­dat molt tor­nar. He redes­co­bert la gent, el color, les olors... Han estat tres mesos de rodatge. I hem tin­gut acci­dents ines­pe­rats que han con­di­ci­o­nat l'atmos­fera de la ciu­tat que mos­tra la pel·lícula: ha estat un hivern sense neu, excepte durant una set­mana. Vam haver de fer ser­vir neu arti­fi­cial.

El feno­men de la tri­lo­gia ‘Millen­nium' ha aju­dat a redes­co­brir a tot el món l'arre­lada tra­dició de la novel·la cri­mi­nal escan­di­nava. ‘El hip­no­tista' obe­eix a les ganes de fer la seva pròpia apor­tació al gènere?

No he lle­git tots els lli­bres de Millen­nium ni he vist totes les pel·lícules; real­ment, no sé per què han tin­gut tant d'èxit a l'estran­ger, ima­gino que es tracta sobre­tot de raons comer­ci­als. Però, amb El hip­no­tista, m'agra­dava la idea de fer una cosa dife­rent, per treure'm del damunt l'eti­queta que sóc un direc­tor d'històries ten­dres i sen­ti­men­tals. Volia fer alguna cosa perquè la gent se sentís mala­ment!

Sent que Hollywood l'ha enca­se­llat?

Sí, sem­pre m'ofe­rei­xen mate­rial que mos­tra el cos­tat dolç de la vida. A Suècia diri­gia els meus pro­pis guions, a Hollywood diri­geixo històries escri­tes per altres. Estava acos­tu­mat a la tra­dició del cinema d'autor. Als Estats Units es tre­ba­lla més en col·labo­ració, i amb més inter­ferències dels pro­duc­tors que a Europa. He pro­vat les dife­rents mane­res de tre­ba­llar. Aquí he inten­tat fugir del to suau que se m'atri­bu­eix.

En la pel·lícula s'hi poden detec­tar sub­tils referències visu­als al cinema d'Alfred Hitch­cock: el somni, els ocells, les tiso­res... És ine­vi­ta­ble reme­tre's a ell quan es diri­geix una història de sus­pens?

No m'he fixat espe­ci­al­ment en ell, la veri­tat. Crec que l'únic home­natge explícit que he fet és pictòric, a Andrew Wyeth. Però qual­se­vol direc­tor ha estat influ­en­ciat per Hitch­cock, per la seva manera de moure la càmera, els seus trucs... A mi també m'han influït rea­lit­za­dors més con­tem­po­ra­nis, com David Finc­her o Ste­ven Spi­el­berg.

La pel·lícula retrata una soci­e­tat apa­rent­ment endreçada on tenen lloc crims hor­ri­bles.

La novel·la no dóna cap expli­cació de per què pas­sen els crims que s'expli­quen, i això em va per­tor­bar. Jo estic interes­sat en la psi­co­lo­gia i no sabia tro­bar la raó per la qual es poden come­tre aquests assas­si­nats, i reco­nec que encara no l'he tro­bada. Sóc un direc­tor més interes­sat en els per­so­nat­ges que en la trama, i en el cinema ame­ricà sol pas­sar al revés; en aquesta pel·lícula m'he sen­tit més interes­sat en les rela­ci­ons fami­li­ars que en la intriga.

En aquest sen­tit, a ‘El hip­no­tista' ha tre­ba­llat amb la seva dona, Lena Olin. Aquest fet ha afe­git impli­cació emo­ci­o­nal, essent una pel·lícula que mos­tra un matri­moni en crisi?

No espe­ci­al­ment, tenia mol­tes ganes de tre­ba­llar amb ella i he estat molt feliç de poder veure-la tre­ba­llar en el seu idi­oma, mos­trant tot el seu talent, sense el con­di­ci­o­nant de rodar en una llen­gua estran­gera.

El hipnotista
‘Hypnotisören'
Direcció: Lasse Hallström Interpretació: Mikael Persbrandt, Tobias zilliacus, Lena Olin Gènere: Thriller / drama País: Suècia, 2012


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El hipnotista

«El hipnotista»

Gènere: Drama
Direcció: Lasse Hallström.
Intèrprets: Tobias Zilliacus, Mikael Persbrandt, Lena Olin.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a