Més persones que guerres

Me la va rega­lar un amic. Quan vaig aca­bar de lle­gir-lo no em vaig poder estar de tor­nar-li a donar les gràcies.

Suite fran­cesa parla de la fugida de París i de l'adap­tació dels ale­manys als pobles que van con­que­rir. Némirovsky en parla amb una ploma ele­gant i àgil, i a mi em va trans­por­tar imme­di­a­ta­ment a un món en con­flicte on no exis­tei­xen les guer­res sinó les per­so­nes. Això sí, amb tocs de màgia a cada can­to­nada.

El pròleg no és menys impor­tant: la història del manus­crit és tota una altra novel·la. Quan el lle­gei­xes, et que­des sense res­pi­ració. No us la podeu dei­xar esca­par.