Remenar papers i records

Tenia vint anys i en feia un parell que només lle­gia Cortázar. De vega­des algú em reco­ma­nava un lli­bre i jo l'obria amb l'espe­rança que podria desen­gan­xar-me. Però no. Salvo el crepúsculo no és el seu millor lli­bre, però lle­gir-lo em feia sen­tir com si passés la nit amb l'autor. Una nit llarga de reme­nar papers en què m'expli­cava coses seves men­tre fumava. Des de lla­vors que no he tor­nat a lle­gir-lo gaire. De tant en tant torno a algun conte. Amb els poe­mes no m'hi atre­veixo. Pre­fe­reixo el record d'aque­lles nits que vam pas­sar junts des­pu­llant il·lusi­ons. I els nos­tres ros­tres que es cre­ien adults, per sem­pre inno­cents.