Univers maculatura

Foc d'ence­nalls. Així es podria defi­nir la relació que ha tin­gut durant vint-i-dos anys la Fun­dació Thar­rats d'Art Gràfic amb la població que va voler ser--ne seu, Pineda de Mar. Després de la gran aposta, i l'esforç suprem, del muni­cipi per dis­se­nyar un espai on poder cus­to­diar el fons d'un dels fun­da­dors del grup artístic d'avant­guarda Dau al Set, Pineda ha dei­xat esllan­guir la flama d'aquest espai de cre­a­ti­vi­tat i ha per­dut, fins ara, l'opor­tu­ni­tat de ser un lloc de referència de la cul­tura cata­lana con­tem­porània. Avui, però, apa­reix la dar­rera opor­tu­ni­tat per donar a Joan Josep Thar­rats l'esce­nari que es mereix i per mos­trar als pine­dencs, i a la resta de visi­tants, la riquesa patri­mo­nial d'un artista amb majúscu­les. L'Ajun­ta­ment té pre­vist inau­gu­rar durant la Set­mana Santa de l'any vinent la seu defi­ni­tiva de la Fun­dació Thar­rats a l'antiga bibli­o­teca muni­ci­pal, en ple cor de la població. Però abans d'arri­bar al final del tra­jecte cal fer una ullada al pas­sat.

Joan Josep Thar­rats (Girona, 1918-Bar­ce­lona, 2011) va ser un artista poli­facètic, inquiet i expe­ri­men­ta­dor amb mate­ri­als i tex­tu­res que va coque­te­jar amb l'impres­si­o­nisme, es va fer gran amb l'art abs­tracte i va crear un uni­vers plàstic propi on va des­co­brir una tècnica, les macu­la­tu­res, que l'aca­ba­rien iden­ti­fi­cant. Les macu­la­tu­res no són res més que els fulls que, en la tècnica de la impressió, sur­ten defec­tu­o­sos. Thar­rats va veure més enllà de l'equi­vo­cació i va dotar de valor unes peces que li van aca­bar donant ressò inter­na­ci­o­nal. Sens dubte, l'artista és un dels expo­nents més impor­tants del movi­ment d'avant­guarda sor­git de les cen­dres i el desert cul­tu­ral dei­xat a Cata­lu­nya després de la Guerra Civil. La vin­cu­lació de l'artista amb Pineda es forjà a par­tir de la insistència i del con­tacte per­so­nal. L'any 1989, l'àrea de Cul­tura de l'Ajun­ta­ment de Pineda va dema­nar a Thar­rats que exposés al muni­cipi. L'home, sense massa ànims, va aca­bar accep­tant i va ini­ciar una vin­cu­lació molt estreta amb la població. D'aque­lla pri­mera mos­tra, Pin­tu­res, dibui­xos, gra­vats i tapis­sos, Thar­rats faria donació d'una de les peces al con­sis­tori. El collage Home­natge a Pineda pri­mer seria por­tada del pro­grama de festa major d'aquell any i, a con­ti­nu­ació, es trans­for­ma­ria en un magnífic tapís que avui pre­si­deix la sala de plens. Durant el procés d'ela­bo­ració de la peça, amb viat­ges con­ti­nus de l'actual direc­tor de la Fun­dació, Joan Puja­das, acom­pa­nyant Thar­rats al taller del tapis­ser a Girona, es van anar enfor­tint els llaços. L'any 1990, Joan Josep Thar­rats exposa Macu­la­tu­res, il·lus­tra nova­ment el pro­grama de la festa major, i el 1992 en farà el pregó. Cada cop més, l'artista tro­barà a Pineda el ter­reny abo­nat on crear un ens que con­tinuï la seva tasca. D'ell va sor­gir la idea de fer un cen­tre d'art gràfic i d'impli­car-se acti­va­ment cedint un exem­plar de cadas­cuna de les peces i gra­vats, a banda de fer donació de gra­vats d'altres artis­tes com Brossa, Gui­no­vart, Clavé, Tàpies, Miró, Ponç, Font­serè i Subi­rachs. La Fun­dació Thar­rats d'Art Gràfic va fer-se rea­li­tat el 6 d'abril de 1991... en el segon pis de l'edi­fici con­sis­to­rial.

El lloc, clara­ment ina­pro­piat, es va com­pen­sar amb la millor etapa que ha vis­cut l'enti­tat amb expo­si­ci­ons, con­ferències i actes d'home­natge a Vicenç Riera Llorca, Joan Miró i Joan Coro­mi­nes. L'any 1996 seria l'últim en què Joan Josep Thar­rats visi­ta­ria Pineda amb motiu d'una expo­sició d'art japonès. Amb 78 anys i una malal­tia dege­ne­ra­tiva diagnos­ti­cada, l'artista es va haver de reti­rar de la vida pública. La fun­dació segui­ria el seu recor­re­gut, però sense l'embran­zida dels pri­mers anys i amb una manca d'interès polític per creure-hi de debò dels governs poste­ri­ors. L'any 2006, coin­ci­dint amb la remo­de­lació de la masia de Can Comas per con­ver­tir-la en epi­cen­tre cul­tu­ral del muni­cipi, la Fun­dació Thar­rats s'hi va tras­lla­dar, al pri­mer pis. Durant la inau­gu­ració, tots els dis­cur­sos van inci­dir en la neces­si­tat d'evi­tar que aquell fos “un espai expo­si­tiu mort” i hi va haver el com­promís explícit per part del govern de garan­tir-ne una major acti­vi­tat.

Vuit anys després, es posen les bases per dotar la Fun­dació del lloc que li per­toca. L'antiga bibli­o­teca aco­llirà el fons i dis­po­sarà d'una sala d'expo­si­ci­ons ade­quada que doni “visi­bi­li­tat” a tot el con­junt. El govern actual del PSC, del mateix color polític que el que va lli­gar l'arri­bada de Thar­rats a Pineda, asse­gura que, aquest cop sí, hi haurà ener­gia sufi­ci­ent per posar l'artista en el lloc on es mereix.