Pradell personifica la literatura en Xavier Amorós

Ahir al ves­pre es va inau­gu­rar de manera simbòlica el Cen­tre de Lec­tura Xavier Amorós de Pra­dell de la Tei­xeta. Tot i que el cen­tre de lec­tura ja fa més d'un any que fun­ci­ona, va ser ahir quan, amb la presència del mateix Xavier Amorós, es va ofi­ci­a­lit­zar el nom de la ins­tal·lació.

Tal com va expli­car l'alcal­dessa, Marta Amorós, el cen­tre fa més d'un any que s'uti­litza amb diver­sos usos. «Aquí hi ha assa­jat el grup de cara­me­lles, el jove grup de bas­to­ners...». Tot i això, es volia per­so­ni­fi­car la lite­ra­tura en la figura de Xavier Amorós. Per l'alcal­dessa, aquest cen­tre és una mos­tra que, tot i ser un poble de 202 habi­tants, està viu i té movi­ment.

En aquest sen­tit, Marta Amorós va agrair al Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, repre­sen­tat ahir pel direc­tor ter­ri­to­rial, Adam Manyé, l'aposta del govern per un «pro­jecte suïcida». La res­posta de Manyé va ser que es tracta d'un cen­tre poli­va­lent i, per tant, amb mol­tes pos­si­bi­li­tats d'explo­tació per al poble: «Als cen­tres com aquest, al depar­ta­ment els ano­me­nem CAP, perquè són una neces­si­tat primària.»

Xavier Amorós, per la seva banda, a més de mos­trar-se hon­rat de veure un cen­tre amb el seu nom a Pra­dell, va expli­car que és gràcies al seu pare i el seu avi que s'estima el poble: «Ells em van ense­nyar a esti­mar-lo; quan enyo­res el teu poble és quan l'esti­mes més, i el meu avi l'enyo­rava molt, tant des de Madrid com des de Reus.» Amorós va fer un repàs històric de la vida del seu avi i de Pra­dell que, en algun moment, va emo­ci­o­nar els assis­tents a l'acte. També va ser pre­sent a l'acte un repre­sen­tant del Cen­tre Quim Soler, un cen­tre que vin­cula lite­ra­tura i vi, i que porta el nom de Joa­quim Soler, cone­gut de Xavier Amorós. Apro­fi­tant l'acte, el cen­tre Quim Soler va ofe­rir a Xavier Amorós ser-ne soci d'honor. I tan­cant la par­ti­ci­pació en l'acte també hi havia el poeta fli­xenc Albert Guiu, que, tot i adme­tre que no conei­xia gaire l'obra d'Amorós, va fer una res­se­nya literària del seu ves­sant poètic. L'acte va con­cloure amb un torn d'apor­ta­ci­ons dels veïns del poble con­tem­po­ra­nis d'Amorós, que van recor­dar algu­nes de les anècdo­tes que l'escrip­tor havia expli­cat durant l'acte.