Maura, la bruixa

En tota la història del Fes­ti­val de Sant Sebastià, mai no s'havia donat el premi Donos­tia a una actriu espa­nyola. Car­men Maura té el pri­vi­legi d'haver tren­cat aquesta tendència, i ahir va reco­llir el guardó en una edició en què també ha pre­sen­tat la seva nova col·labo­ració amb Álex de la Igle­sia, Las bru­jas de Zugar­ra­murdi.

De fet, Maura va con­fes­sar ahir a un grup de peri­o­dis­tes de diver­sos mit­jans –entre els quals El Punt Avui– que, quan De la Igle­sia li va tru­car per dir-li con­fi­den­ci­al­ment que havia gua­nyat el premi, va pen­sar: “S'ha equi­vo­cat, aquest és el premi de les estran­ge­res.” I entén que el cer­ta­men pri­o­ritzi el nom d'estre­lles inter­na­ci­o­nals a l'hora d'ator­gar aquest premi honorífic: “Pel Fes­ti­val és molt impor­tant que vin­gui Meryl Streep, per exem­ple, i, si ve Meryl Streep, s'ho passa molt bé i menja de puta mare, després ho explica a Jes­sica Lange, que també voldrà venir.”

En la distància curta, l'actriu és un tor­rent de sim­pa­tia capaç d'omplir d'anècdo­tes una estona de con­versa, i no es mos­sega la llen­gua a l'hora de par­lar de cap tema. Sobre la seva con­flic­tiva relació amb Pedro Almodóvar, per exem­ple, diu que no pot par­lar del man­xec “perquè després ell s'enfada”. “Lògica­ment, a mi em pre­gun­ten per ell a tot el món, i sem­pre miro de con­tes­tar amb sen­tit de l'humor, però ell s'enfada igual­ment, i no tinc ganes que ningú s'enfadi ”, va comen­tar.

També és ober­ta­ment crítica amb Fran­cis Ford Cop­pola, amb qui va rodar Tetro: “Em van sor­pren­dre les con­di­ci­ons, la manera com, pel fet de ser Cop­pola i de ser una pel·lícula d'autor, es donava per fet que la gent tre­ba­lla­ria amb ell pel gust de fer-ho, per un preus més bai­xos dels habi­tu­als, com quan Woody Allen va rodar a Bar­ce­lona, i això no es pot con­sen­tir.” “Si vol fer una pel·lícula petita, que la faci a la seva finca amb la seva família; i que consti que per­so­nal­ment em va caure molt bé, és molt diver­tit”, va expli­car Maura. De fet, l'actriu fa uns anys que roda més fora de l'Estat espa­nyol (sobre­tot a França) que a dins, i afirma que aspira a “tre­ba­llar menys”. “M'encanta no fer res; no sóc una per­sona soci­a­ble, i la meva vida és molt social”, es va quei­xar.

Sobre Las bru­jas de Zumar­ra­murdi –una comèdia fantàstica amb un to que remet als pri­mers films de De la Igle­sia–, admet que ha estat un rodatge “molt dur i difícil, amb moltíssima gent i molts efec­tes espe­ci­als”. “Per a l'Álex ha supo­sat un esforç enorme; jo espero que tin­gui èxit, és una pel·lícula per veure en pan­ta­lla gran, i per cri­dar men­tre es veu”, hi va afe­gir.