La magnífica obsessió

Quan s'esta­bleix el cànon que marca la història del docu­men­tal, mol­tes vega­des s'oblida que l'any 1950 un científic noruec ano­me­nat Thor Heyer­dahl va diri­gir una pel·lícula de 58 minuts sobre la seva aven­tura per­so­nal dins d'un vai­xell de fusta a través del pacífic. El docu­men­tal Kon-Tiki tenia una força espe­cial per la veri­tat que ama­ga­ven les imat­ges. Thor Heyer­dahl volia donar constància de la seva aven­tura científica i cons­truïa la seva imatge com un diari de rodatge, en què la seva pròpia veu acom­pa­nyava les imat­ges de la seva experiència per­so­nal. D'aquesta manera el relat èpic propi d'una pel·lícula d'aven­tu­res donava pas a la cons­trucció d'una certa veri­tat. Kon-Tiki esta­blia un pont amb els grans relats d'aven­tu­res marítimes –Moby Dick al cap­da­vant–, però des de la veri­tat de la pròpia experiència. En el seu moment el docu­men­tal va con­ver­tir-se en una fita del gènere, va ser pre­miat amb un Oscar, va popu­la­rit­zar la gesta de Thor Heyer­dahl i va estar acom­pa­nyat del boom lite­rari del lli­bre que rela­tava la seva aven­tura.

Avui, 60 anys després, la gesta de Thor Heyer­dahl dalt de la Kon-Tiki és una gesta obli­dada. El nom de l'embar­cació és una icona popu­lar, però ningú no sap quin tra­jecte va fer, per què va ser cons­truïda, ni què volia demos­trar aquest científic noruec pre­so­ner de la seva pròpia follia i ambició. Kon-Tiki, dels cine­as­tes Joac­him Ron­ning i Espen Sand­ber, és la pel·lícula més cara que s'ha rodat a Noru­ega, encara que tota l'acció no passi en cap pai­satge nòrdic sinó a l'hemis­feri sud, a les aigües del Pacífic. L'interès de la pel·lícula rau al fet que, en certa manera, ante­ri­or­ment havia donat forma al docu­men­tal. Alguns dels moments més angoi­xants de la pel·lícula, com el de l'atac d'un tauró con­tra els tri­pu­lants del rai, no són més que una posada al dia d'ele­ments que esta­ven en el vell docu­ment. És com si, gràcies als efec­tes espe­ci­als, a la tec­no­lo­gia digi­tal i a la sug­gestió per la imatge es volgués donar forma al mate­rial vell. De totes mane­res, però, l'error de la ficció sobre la Kon-Tiki és que no és limita a fic­ci­o­na­lit­zar un docu­ment, sinó que també vol fun­ci­o­nar com l'hagi­o­gra­fia d'un per­so­natge con­vençut d'ell mateix, que aca­barà essent un gran heroi. Aquest cos­tat hagi­ogràfic li dóna un aire molt pla­ner, que s'enca­lla sobre­tot als moments ini­ci­als i finals.

Kon-Tiki explica la història de l'obsessió de Thor Heyer­dahl, que vol convèncer el món que els indígenes del Perú van ser els pri­mers colo­nit­za­dors de la Polinèsia en l'època pre­co­lom­bina. Per demos­trar aquest fet deci­deix embar­car-se, amb cinc com­panys, dins d'un rai cons­truït amb els matei­xos mate­ri­als amb què podien cons­truir els indis del pas­sat. El viatge ori­gi­nal, que va tenir lloc l'any 1947, va durar tres mesos i els seus tri­pu­lants varen arri­bar a fer 7.000 km dalt de la precària embar­cació. Des de les pri­me­res imat­ges veiem com Thor Heyer­dahl és un savi con­vençut de la seva pròpia veri­tat, que intenta convèncer els incrèduls fins acon­se­guir finançament del govern peruà. La història de la gesta està pun­tu­ada amb el relat de la fràgil relació amo­rosa i de la crisi fami­liar que pro­voca l'aven­tura.