Bessons de còmic

Mor­ta­del·lo i Filemó i el Capità Tru­eno són alguns dels per­so­nat­ges popu­la­rit­zats pels tebeos de l'edi­to­rial Bru­guera que han estat por­tats al cinema. També Zipi i Zape, els entre­ma­li­ats bes­sons cre­ats per Josep Esco­bar, van ser objecte d'una dis­creta adap­tació cine­ma­togràfica del 1982, Las aven­tu­ras de Zipi y Zape, amb Joan Monleón com a Don Pan­tu­flo Zapa­ti­lla, Marta Ange­lat com a Doña Jai­mita Zapa­ti­lla i Alfred Lucc­hetti com a Don Minervo.

Ara, aquests dos ger­mans tor­nen a ser els pro­ta­go­nis­tes d'una pel·lícula, aquest cop més ambi­ci­osa i espec­ta­cu­lar. Óskar San­tos, que va debu­tar en el llarg­me­tratge amb El mal ajeno, diri­geix una aven­tura que arrenca quan Zipi i Zape són cas­ti­gats a pas­sar l'estiu en un cen­tre de ree­du­cació on està pro­hi­bit jugar.

A diferència de l'humor cos­tu­mista carac­terístic de les his­to­ri­e­tes ori­gi­nals, el to de Zipi y Zape y el Club de la Canica és d'aven­tu­res fantàsti­ques, amb Los Goo­nies i la saga de Harry Pot­ter com a prin­ci­pals refe­rents argu­men­tals i estètics. El mateix San­tos també ha reco­ne­gut les lec­tu­res juve­nils d'Alfred Hitch­cock i els Tres Inves­ti­ga­dors o de clàssics com ara Jules Verne i Robert Louis Ste­ven­son entre les influències de la seva pel·lícula. Par­ci­al­ment rodada a Hon­gria –en un espec­ta­cu­lar cas­tell que fa d'inter­nat–, Zipi y Zape y el Club de la Canica fa gala d'un luxós dis­seny de pro­ducció i d'uns efec­tius efec­tes espe­ci­als, però té poca relació amb l'uni­vers d'Esco­bar; sense la presència dels pares dels per­so­nat­ges, que­den la seva indu­mentària i les pica­des d'ullet a les bales i als tirac­hi­nas com a home­natge al còmic.