James Joyce i els seus fidels

Finne­gans Wake, l'última novel·la de James Joyce, és segu­ra­ment un dels lli­bres més críptics i indes­xi­fra­bles de la història de la lite­ra­tura. Un grup de lec­tors impe­ni­tents del lli­bre es reu­nei­xen un cop per set­mana en una bibli­o­teca de Zuric. Però no es tracta d'un club de lec­tura con­ven­ci­o­nal. Les ses­si­ons set­ma­nals del club, que tenen lloc des del 1986, es dedi­quen única­ment i exclu­siva a dis­cu­tir sobre una sola plana del lli­bre, així que la lec­tura sen­cera de tot el volum, si se segueix el ritme de les reu­ni­ons, triga 11 anys! S'avança en la lec­tura plana a plana, tren­cant així amb l'absurda acce­le­ració del temps que ens enva­eix.

Aquesta “lec­tura ines­go­ta­ble” d'un text com­plex i cir­cu­lar interessa espe­ci­al­ment l'artista Dora García, l'obra de la qual en els últims anys està inten­sa­ment rela­ci­o­nada amb Joyce. El vídeo de l'artista, The Joy­cean Soci­ety, mos­tra la pro­fun­di­tat i la passió d'aquest grup de gai­rebé fanàtics de Fin­ne­gans Wake, dis­cu­tint i lle­gint-ne frag­ments com si es tractés d'un lli­bre sagrat, en una mena de ritual. El vídeo és la peça cen­tral de l'expo­sició Here Comes Every­body, que es pot veure a la gale­ria Pro­jec­tes SD de Bar­ce­lona (Pas­satge Mer­ca­der, 8) fins al 6 de novem­bre. El títol de l'expo­sició (amb la sigla HCE) ja és tota una decla­ració d'inten­ci­ons perquè es refe­reix pre­ci­sa­ment al per­so­natge prin­ci­pal de l'enigmàtic lli­bre de James Joyce.

El que més ha fas­ci­nat Dora García és el que impulsa un grup de per­so­nes de diver­sos ofi­cis a obses­si­o­nar-se amb un “meta­lli­bre humorístic” com Fin­ne­gans Wake. Sens dubte es tracta de gent amb un con­cepte espe­cial del temps. El vídeo mos­tra les ano­ta­ci­ons que els fidels apun­ten a les pla­nes. Alguns d'ells van con­fes­sar a l'artista que només lle­gei­xen Fin­ne­gans Wake. Evi­dent­ment, tots el lle­gei­xen en anglès, difícil fins i tot per als que tenen aquesta llen­gua com a llen­gua materna ja que Joyce crea en mol­tes oca­si­ons un llen­guatge únic. Això en fa espe­ci­al­ment difícil la tra­ducció. “En cas­tellà només està traduït el capítol 8 i jo només l'he lle­git en francès amb molta difi­cul­tat, però ara l'he après a lle­gir millor amb aquesta gent”, explica.

A l'expo­sició es pot veure també una edició d'un paper pin­tat, basat en tex­tos de Robert Wal­ser i Jac­ques Lacan sobre Joyce. I és que en l'obra de García text i imatge estan al mateix nivell. En la mos­tra es pot veure un dels lli­bres d'or de l'artista, volums que lle­geix amb els dits tacats de pols d'or. En aquest cas s'exhi­beix un exem­plar de la versió ita­li­ana del capítol Anna Livia Plu­ra­be­lle de Fin­ne­gans Wake, traduït pel mateix Joyce. El lli­bre acaba trans­for­mat en una joia.