Pa, pa, pa, Papageno!

“Em vull dis­fres­sar de Papa­geno!”, em deia la meva filla de qua­tre anys després de veure La petita flauta màgica la set­mana pas­sada al Tea­tre Audi­tori de Sant Cugat. Poca broma! Que deixi de cos­tat el rosa xiclet dels orna­ments de prin­cesa pel groc canari de l'espur­ne­jant Papa­geno ho diu tot: enllu­er­nada. Així es va que­dar després de veure aquesta magnífica adap­tació dels Come­di­ants de la cèlebre òpera de Mozart. Encara ara taral·leja “pa, pa, pa, pa, pa, Papa­geno!”.

Dinàmica, aco­lo­rida, sor­pre­nent, però, sobre­tot, de gran qua­li­tat artística, aquesta pro­ducció és la joia de la pro­gra­mació del Petit Liceu, la peça més “emblemàtica”, segons explica Mercè Núñez, del Ser­vei Edu­ca­tiu del Gran Tea­tre del Liceu. Va ser el pri­mer encàrrec directe que el tea­tre va fer a una com­pa­nyia per adap­tar una òpera per a un públic infan­til i juve­nil. Es va estre­nar la tem­po­rada 2000/2001 i d'ales­ho­res ençà s'han arri­bat a fer 600 fun­ci­ons. Va girar per tot Cata­lu­nya i l'Estat espa­nyol, i fins va fer algu­nes incur­si­ons a l'estran­ger, con­cre­ta­ment a Tolosa, a França i a Bogotà, a Colòmbia. Després d'un any de pausa, torna a estar en car­tell aquesta tem­po­rada i, a banda de Sant Cugat, es podrà veure al Gran Tea­tre del Liceu al febrer (els dies 2, 8 i 9). La repo­sició ha res­pec­tat total­ment el lli­bret ante­rior de Jaume Creus, però en canvi s'ha reno­vat el ves­tu­ari i el deco­rat man­te­nint, això sí, el dis­seny de Joan Guillén. També han reno­vat els can­tants i ara tenim Elias Benito (Papa­geno), Isa­bel Rodríguez (Reina de la Nit i Papa­geno), Ximena Agurto (Pamina), Marc Sala (Tamino), Juan Car­los Esteve (Saras­tro) i Marc Pujol (Monos­ta­tos). Tots geni­als. Els dos músics –situ­ats dalt de l'esce­nari– són Josep Gar­cia (piano) i Patrícia de No (flauta).

I com han adap­tat una òpera tan enre­ves­sada com La flauta màgica, amb referències a la francmaçone­ria, per a un públic infan­til? Per començar, can­ten en català, i després han sim­pli­fi­cat la història, cen­trant-se en la relació d'amor entre Tamino i Pamina i les difi­cul­tats amb què topa. El fil con­duc­tor és Papa­geno, un per­so­natge que de seguida es fica la mai­nada a la but­xaca amb el seu des­ver­go­nyi­ment i sim­pa­tia. L'adap­tació per­met, per aca­bar, dife­rents nivells de lec­tura i com­plau tant petits com grans.