Recordant el setge de Lleida

La Seu Vella va aco­llir diu­menge pas­sat una repre­sen­tació musi­cal i tea­tral que, en aquell indret, encara estava més car­re­gada de sim­bo­lisme: El setge de Lleida 1707, una ini­ci­a­tiva de la cobla Quar­tana, el grup tea­tral Tea­tre de But­xaca i el Con­sorci de la Seu Vella. L'obra, amb tex­tos de Jordi Far­rando, Felip Gallart i Jaume Jovells i música de Jordi Cebo­lla, recrea aquell epi­sodi històric a par­tir de tres per­so­nat­ges: un sol­dat occità que va par­ti­ci­par en l'atac i poste­rior saqueig i des­trucció de les tro­pes borbòniques a la ciu­tat de Lleida, una dona que aco­llia a casa sol­dats por­tu­gue­sos i holan­de­sos a casa i que sim­bo­litza la resistència de la població civil al setge, i un fabri­cant de ceres, símbol d'una inci­pi­ent bur­ge­sia local que mai no va poder ser perquè la ciu­tat va ser bru­tal­ment escapçada i empo­brida. El símbol d'aque­lla des­trucció ha estat, pre­ci­sa­ment, la Seu Vella: la fla­mant cate­dral de la capi­tal de Ponent que l'exèrcit borbònic va con­ver­tir en una caserna mili­tar previ ender­roc de les cases nobles d'aque­lla part de la ciu­tat, i així s'hi va estar, durant pràcti­ca­ment tres segles, ocu­pada per sol­dats i con­ver­tida en magat­zem, mar­cant entre la boira el per­fil a l'horitzó d'una ciu­tat que podria haver estat però que mai no va ser pos­si­ble.

L'ori­gen del pro­jecte és la tro­ba­lla del docu­ment ori­gi­nal de la Can­tate sur la prise de Lérida, una peça bar­roca de Jean Bap­tiste Stuck, que va par­ti­ci­par en el setge de la ciu­tat. A les cançons de la can­tata se'ls hi ha afe­git música popu­lar de la Lleida que recreen el caràcter i la música de la Lleida del segle XVIII. Els monòlegs dels tres per­so­nat­ges, inter­pre­tats per Car­les Crespo, Núria Miret i Jaume Jovells, apor­ten l'evo­lució nar­ra­tiva de l'obra.

La de diu­menge ha estat la segona repre­sen­tació a la Seu Vella, després de la que es va fer al novem­bre coin­ci­dint amb l'ani­ver­sari de la cai­guda de la ciu­tat. Prèvia­ment, se n'havia fet una pre­es­trena al poble de Fon­da­re­lla, al Pla d'Urgell, a par­tir de la qual es va polir alguns aspec­tes de l'obra. Ara la intenció dels seus cre­a­dors és que pugui viat­jar i difon­dre un epi­sodi històric no només per a Lleida sinó clau per al con­junt del país. Ara que tot Cata­lu­nya com­me­mo­rarà durant el 2014 el Tri­cen­te­nari de la cai­guda de Bar­ce­lona, obres com el Setge de Lleida 1707 relli­guen els fets i amplien la visió d'aquell epi­sodi clau de la nos­tra història cap al con­junt del país.