Cesc Gelabert nu

El Cen­tre d'Arts Escèniques de l'Ins­ti­tut del Tea­tre té, ofi­ci­al­ment, des de fa poques set­ma­nes, un valuós mate­rial que la com­pa­nyia Gela­bert-Azzo­pardi va donar a la ins­ti­tució. Es tracta de ves­tu­ari i com­ple­ments en les seves dècades de cre­ació que la com­pa­nyia –que es remunta al 1986 i encara con­ti­nua en actiu– ja no uti­litza. La com­pa­nyia Gela­bert-Azzo­pardi és i ha estat estímul i senyera de la dansa con­tem­porània a Cata­lu­nya.

La sig­na­tura de con­tracte de la donació de la col·lecció de ves­tu­ari escènic sig­ni­fica que el MAE podrà cata­lo­gar les prop de 300 peces que en for­men part. La donació de la com­pa­nyia a l'Ins­ti­tut del Tea­tre con­sis­teix en 202 peces de ves­tu­ari i 62 com­ple­ments d'indu­mentària, cor­res­po­nents a obres com ara Des­fi­gu­rat (1986), Bel­monte (1988), El jar­di­ner (1993) i Use­less (2000). S'ha pre­vist que ja estarà tot degu­da­ment inven­ta­riat el pri­mer tri­mes­tre del 2014. Les peces podran ser con­sul­ta­des a Escena Digi­tal, la base de dades d'arxiu i de museu del MAE (http://​colleccions.​cdmae.​cat).

Cal tenir pre­sent, a més, l'existència al fons del MAE d'altres docu­ments rela­ci­o­nats amb la tra­jectòria de la com­pa­nyia (foto­gra­fies, pro­gra­mes de mà, dos­si­ers, car­tells). Aquests docu­ments ser­vi­ran per il·lus­trar i com­ple­men­tar la infor­mació del dona­tiu de ves­tits i com­ple­ments d'indu­mentària que ara es rea­litza, i per­me­tran cop­sar la tra­jectòria de la com­pa­nyia des d'un punt de vista glo­bal.

En la sig­na­tura, les dues parts van cele­brar la importància de la donació, ja que amb la con­ser­vació i cata­lo­gació que en faci el MAE, es podran exhi­bir les peces i ser con­sul­ta­des tant per inves­ti­ga­dors com pel públic en gene­ral. Jordi Font, direc­tor gene­ral de l'Ins­ti­tut del Tea­tre, va agrair la decisió de la com­pa­nyia de con­fiar en el MAE i va remar­car el valor estètic dels dis­senys de la com­pa­nyia com a part impor­tant de la sin­gu­lar per­so­na­li­tat de les seves cre­a­ci­ons. Segons Font, “la dansa con­tem­porània cata­lana no s'entén sense la tra­jectòria de la com­pa­nyia de Gela­bert i Azzo­pardi, no només per les seves apor­ta­ci­ons core­ogràfiques sinó també per la seva con­cepció estètica”. Per la seva banda, Cesc Gela­bert es va mos­trar molt satis­fet que una ins­ti­tució cen­tenària del pres­tigi de l'Ins­ti­tut del Tea­tre es fes càrrec de les peces de ves­tu­ari que la com­pa­nyia ja no uti­litza, i que, per ell, són part de la seva vida. Tant el mateix Gela­bert com Lydia Azzo­pardi s'han impli­cat per­so­nal­ment en l'asses­so­ra­ment dels tècnics del MAE i han apor­tat un valor afe­git a la cata­lo­gació. La com­pa­nyia de dansa de Gela­bert i Azzo­pardi té un paper fona­men­tal en l'esce­nari de la dansa cata­lana con­tem­porània. La seva tra­jectòria es va ini­ciar l'any 1986 amb l'espec­ta­cle Des­fi­gu­rat. Un any més tard Gela­bert-Azzo­pardi era una com­pa­nyia asso­ci­ada del Tea­tre Lliure de Bar­ce­lona, on van copro­duir i pre­sen­tar les seves noves core­o­gra­fies. Del 2003 al 2012 es va con­ver­tir en com­pa­nyia resi­dent del Tea­tre Lliure. La seva col·labo­ració amb El Heb­bel The­a­ter de Berlín va perm­tre a la com­pa­nyia rea­lit­zar molts pro­jec­tes i pre­sen­tar el tre­ball de Gela­bert a Berlín.