Teatre

enviu. enarxiu

J. BORDES

Cesc Gelabert nu

La companyia de dansa Gelabert Azzopardi dóna tot el seu vestuari al Museu d'Arts Escèniques de l'Institut del Teatre

LLa recerca de la companyia de dansa Gelabert Azzopardi és una constant gràcies a la curiositat inacabable dels creadors

El Cen­tre d'Arts Escèniques de l'Ins­ti­tut del Tea­tre té, ofi­ci­al­ment, des de fa poques set­ma­nes, un valuós mate­rial que la com­pa­nyia Gela­bert-Azzo­pardi va donar a la ins­ti­tució. Es tracta de ves­tu­ari i com­ple­ments en les seves dècades de cre­ació que la com­pa­nyia –que es remunta al 1986 i encara con­ti­nua en actiu– ja no uti­litza. La com­pa­nyia Gela­bert-Azzo­pardi és i ha estat estímul i senyera de la dansa con­tem­porània a Cata­lu­nya.

La sig­na­tura de con­tracte de la donació de la col·lecció de ves­tu­ari escènic sig­ni­fica que el MAE podrà cata­lo­gar les prop de 300 peces que en for­men part. La donació de la com­pa­nyia a l'Ins­ti­tut del Tea­tre con­sis­teix en 202 peces de ves­tu­ari i 62 com­ple­ments d'indu­mentària, cor­res­po­nents a obres com ara Des­fi­gu­rat (1986), Bel­monte (1988), El jar­di­ner (1993) i Use­less (2000). S'ha pre­vist que ja estarà tot degu­da­ment inven­ta­riat el pri­mer tri­mes­tre del 2014. Les peces podran ser con­sul­ta­des a Escena Digi­tal, la base de dades d'arxiu i de museu del MAE (http://​colleccions.​cdmae.​cat).

Cal tenir pre­sent, a més, l'existència al fons del MAE d'altres docu­ments rela­ci­o­nats amb la tra­jectòria de la com­pa­nyia (foto­gra­fies, pro­gra­mes de mà, dos­si­ers, car­tells). Aquests docu­ments ser­vi­ran per il·lus­trar i com­ple­men­tar la infor­mació del dona­tiu de ves­tits i com­ple­ments d'indu­mentària que ara es rea­litza, i per­me­tran cop­sar la tra­jectòria de la com­pa­nyia des d'un punt de vista glo­bal.

En la sig­na­tura, les dues parts van cele­brar la importància de la donació, ja que amb la con­ser­vació i cata­lo­gació que en faci el MAE, es podran exhi­bir les peces i ser con­sul­ta­des tant per inves­ti­ga­dors com pel públic en gene­ral. Jordi Font, direc­tor gene­ral de l'Ins­ti­tut del Tea­tre, va agrair la decisió de la com­pa­nyia de con­fiar en el MAE i va remar­car el valor estètic dels dis­senys de la com­pa­nyia com a part impor­tant de la sin­gu­lar per­so­na­li­tat de les seves cre­a­ci­ons. Segons Font, “la dansa con­tem­porània cata­lana no s'entén sense la tra­jectòria de la com­pa­nyia de Gela­bert i Azzo­pardi, no només per les seves apor­ta­ci­ons core­ogràfiques sinó també per la seva con­cepció estètica”. Per la seva banda, Cesc Gela­bert es va mos­trar molt satis­fet que una ins­ti­tució cen­tenària del pres­tigi de l'Ins­ti­tut del Tea­tre es fes càrrec de les peces de ves­tu­ari que la com­pa­nyia ja no uti­litza, i que, per ell, són part de la seva vida. Tant el mateix Gela­bert com Lydia Azzo­pardi s'han impli­cat per­so­nal­ment en l'asses­so­ra­ment dels tècnics del MAE i han apor­tat un valor afe­git a la cata­lo­gació. La com­pa­nyia de dansa de Gela­bert i Azzo­pardi té un paper fona­men­tal en l'esce­nari de la dansa cata­lana con­tem­porània. La seva tra­jectòria es va ini­ciar l'any 1986 amb l'espec­ta­cle Des­fi­gu­rat. Un any més tard Gela­bert-Azzo­pardi era una com­pa­nyia asso­ci­ada del Tea­tre Lliure de Bar­ce­lona, on van copro­duir i pre­sen­tar les seves noves core­o­gra­fies. Del 2003 al 2012 es va con­ver­tir en com­pa­nyia resi­dent del Tea­tre Lliure. La seva col·labo­ració amb El Heb­bel The­a­ter de Berlín va perm­tre a la com­pa­nyia rea­lit­zar molts pro­jec­tes i pre­sen­tar el tre­ball de Gela­bert a Berlín.

Car­rera inces­sant

Gela­bert-Azzo­pardi és un binomi que ha sabut man­te­nir una línia molt per­so­nal en l'escola del movi­ment, sem­pre mirant de depu­rar i traçar unes panoràmiques que evo­quen les línies infi­ni­tes de l'arqui­tec­tura. La seva recerca és una cons­tant gràcies a la curi­o­si­tat ina­ca­ba­ble dels cre­a­dors. Poden ballar el movi­ment d'una cèl·lula i nar­rar el big bang i la teo­ria de l'evo­lució de Darwin (Orion, Lliure, 2007). Poden des­con­truir la sar­dana amb una sim­pli­ci­tat quasi insul­tant (La mun­ta­nya al teu vol­tant, inau­gu­ració del Fes­ti­val Grec, 2011) i home­nat­jar el mite d'un torero (Bel­monte, 1988 i 2010). Fins i tot, amb la com­pa­nyia de Fre­de­ric Amat (un altre històric del Lliure ama­tent a l'avant­guarda), tro­ben con­ne­xi­ons amb la dansa butoh japo­nesa (Ki, Grec, 2010).

El MAE és un tre­sor encara per des­co­brir, una font ina­bas­ta­ble de docu­ments, ves­tu­ari, ele­ments per­so­nals, que s'ha anat ampli­ant, any rere any des dels anys vint, en què l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona hi va incor­po­rar el Museu del Tea­tre, la Dansa i la Música que havia for­mat Marc-Jesús Ber­tran. Tot i que les dona­ci­ons van créixer entre els trenta i els qua­ranta, cal subrat­llar la incor­po­ració de la bibli­o­teca i el fons docu­men­tal d'Artur Sedó (1881-1965), bibliòfil i empre­sari tèxtil, amb més de 90.000 títols, el 1968.

El MAE, pendent
El MAE busca un lloc on pugui ser visitat còmodament. El 2011, com a preàmbul del Centenari de l'Institut del Teatre, es va emparaular amb l'Ajuntament la cessió de la Casa de la Premsa (a tocar de l'Institut del Teatre) per allotjar l'exposició del MAE. La crisi ha fet estralls. En el pacte no escrit s'hi aventurava que la Generalitat facilités la reforma i l'habilitació de l'antic edifici construït per l'Exposició del 1929 i que ara ocupa, parcialment, la Guàrdia Urbana. Per fortuna, l'acord amb el consistori es pot prorrogar i esperar el finançament definitiu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia