CRÍTICA
À.Q
Poligàmia a Occident
La mateixa setmana que s'estrena Alabama Monroe –premi del públic de Berlín 2013– arriba a les pantalles La segunda mujer –premi del públic de Berlín 2012–. La coincidència és curiosa, sobretot si tenim en compte que les pel·lícules que guanyen els premis del públic als grans festivals són les que més fàcilment tenen garantits els circuits de distribució.
La segunda mujer és una pel·lícula melodramàtica que intenta observar el tema de l'emigració àrab a Àustria des de l'interior. El cineasta d'origen turc Umut Dag s'endinsa a l'interior d'una família per mostrar les seves relacions, les seves formes de vida i la manera com s'aparten de tot model d'integració a la ciutat d'acollida. El punt de partida és l'engany que pateix una noia de 19 anys a la qual li prometen que es casarà amb un noi jove i que, quan arriba a Viena, es troba que ha de ser la segona esposa d'un home de mitjana edat i que ha d'acceptar un model de vida complicat.
El problema esclata, sobretot, quan la noia és condemnada a conviure amb l'altra dona, els seus fills i els altres familiars, en una situació de poligàmia que és amagada en el cor de la societat occidental.
Dag construeix un melodrama sobre el destí de la noia, les repercussions que es generen després de la mort del pare a mitja obra i la dificultat d'haver d'assumir una posició que no li pertocava.
El problema principal del film és l'excés d'ambició, el voler explicar massa coses sobre la persistència de formes de vida ancestrals dins de determinades comunitats d'emigrants musulmans. Les trames es van teixint a partir d'un seguit de convencions de guió que volen dirigir la pel·lícula cap a un final que no compleix les expectatives promeses.
