cultura

Herois i humans com nosaltres

“La Draga és un enclavament prehistòric molt especial i tot i així ha passat força desapercebut”
“Com Ynatsé, tots tenim un heroi a dins que hem de deixar sortir quan van mal dades”
“En realitat, aquells homes i dones neolítics no eren tan diferents de nosaltres”

Dos anys després de la publi­cació del seu últim èxit en el camp de la novel·la històrica, L'últim abat, l'escrip­tor i peri­o­dista gar­rotxí Martí Giro­nell (Besalú, 1971) publica avui el seu sisè lli­bre, El pri­mer heroi (Edi­ci­o­nes B), en el qual fa un gran salt enrere en el temps fins a la pre­història, con­cre­ta­ment fins al neolític, entre 5.000 i 7.000 anys enrere: l'època dels pri­mers assen­ta­ments humans seden­ta­ris, del nai­xe­ment de l'agri­cul­tura i la rama­de­ria i de mol­tes altres coses que ja pre­fi­gu­ra­ven, encara que fos remo­ta­ment, la nos­tra soci­e­tat actual. En aquest con­text, Giro­nell narra la història d'una comu­ni­tat, el clan dels Cavalls, i espe­ci­al­ment la d'un dels seus mem­bres, el jove Ynatsé, des­ti­nat pels déus a fer un llarg viatge a la recerca d'un remei con­tra un mal ter­ri­ble que està exter­mi­nant la seva tribu.

“Aquesta novel·la és molt espe­cial per a mi. La vaig començar a con­ce­bre el 2007, quan va aparèixer El pont dels jueus i ja em ron­dava pel cap la idea d'una novel·la ambi­en­tada a les coves de Serinyà i a l'actual Parc Neolític de la Draga de Banyo­les, un encla­va­ment pre­històric molt espe­cial, ja que és l'únic de la península Ibèrica que es troba al cos­tat d'un estany, i tot i així fins ara ha pas­sat força des­a­per­ce­but.” Ho expli­cava fa pocs dies Giro­nell sobre el ter­reny en una visita pro­mo­ci­o­nal orga­nit­zada per la seva nova edi­to­rial al parc de la Draga, amb un bon gra­pat de peri­o­dis­tes i lli­bre­ters, per pre­pa­rar un llançament edi­to­rial en què no s'estal­vien recur­sos: El pri­mer heroi envairà des d'avui les lli­bre­ries amb una pri­mera edició de 50.000 exem­plars, 30.000 en català i 20.000 en cas­tellà, amb
el mer­cat lla­ti­no­a­me­ricà també en pers­pec­tiva. El lli­bre, de 430 pàgines, es publica amb tapes dures i un paper tan bo com la qua­li­tat d'impressió. A més, per ori­en­tar una mica el lec­tor, el volum ve acom­pa­nyat d'un punt de lli­bre que dóna infor­mació sobre una tren­tena de per­so­nat­ges de dife­rents clans –amb noms com ara Aahm, Mabruk, Dro i Uloquí– i també d'un mapa que des­criu el llarg viatge d'Ynatsé, des del seu poblat a la vora de l'estany fins al seu destí: el Cer­cle de Pedra, ins­pi­rat per l'assen­ta­ment de Sto­ne­henge, a la Gran Bre­ta­nya. El mapa resulta espe­ci­al­ment acla­ri­dor en un món en què òbvi­a­ment no hi havia fron­te­res ni indi­ca­dors. “Volíem un lli­bre que fos física­ment dife­rent, per rei­vin­di­car el lli­bre com a objecte: un objecte que estigués a l'altura del text”, va dir a Banyo­les el direc­tor edi­to­rial d'Edi­ci­o­nes B, Ernest Folch.

Asses­so­rat per científics com ara Eudald Car­bo­nell –autor també del pròleg del lli­bre–, Maria Saña, Toni Palomo, Raquel Piqué i Ramon Buxó, Martí Giro­nell fa des­crip­ci­ons molt deta­lla­des de la vida i l'entorn natu­ral de les comu­ni­tats neolítiques que vivien a la Draga o a les mines de Gavà. Amb totes les llicències que es per­me­ten a un novel·lista –la llen­gua franca que, durant el seu llarg viatge, per­met a Ynatsé comu­ni­car-se sense cap difi­cul­tat amb mem­bres d'altres clans, tot i que alguns li vul­guin men­jar el cer­vell–, Giro­nell acon­se­gueix crear una nota­ble sen­sació de ver­sem­blança, en part perquè, en rea­li­tat, aquells homes i dones neolítics no eren tan dife­rents de nosal­tres: “Volia tren­car fal­sos tòpics sobre aque­lla gent, que no eren uns sal­vat­ges que feien crits gutu­rals. En rea­li­tat, hi toca­ven molt més que nosal­tres, com ho demos­tra el fet que tenien molta cura de la gent gran i no la dei­xa­ven mai de banda.”

Per Giro­nell, El pri­mer heroi és també una manera de “conèixer els nos­tres orígens ja des d'una rea­li­tat que ens sem­bla molt llu­nyana, però que en rea­li­tat no ho és tant”. De fet, és el que ha fet també amb les seves novel·les ante­ri­ors, sem­pre ambi­en­ta­des en espais molt pro­pers i en dife­rents moments de la història de Cata­lu­nya. I dar­rere d'aquesta volun­tat de divul­gació, hi ha també mis­sat­ges molt actu­als: “Com Ynatsé, un home cor­rent que ha d'afron­tar una gran aven­tura per sal­var la seva comu­ni­tat, tots tenim un heroi a dins i, quan van mal dades, l'hem de dei­xar sor­tir encara que no ens veiem capaços. I la seva com­pa­nya Ayni­res i el vell Baasi, que es que­den al poblat, ens mos­tren que sovint no cal anar tan lluny com Ynatsé per tro­bar la solució dels pro­ble­mes. Només cal atu­rar-se, mirar al teu vol­tant, i segu­ra­ment tro­baràs el que bus­ques.”

Els autèntics pioners del feminisme i l'ecologisme

“Ja fa molt de temps que penso que nosaltres, les dones, som determinants, providencials, gosaria dir, per a la supervivència del grup i per a la transmissió dels coneixements i els valors. No m'ho negareu.” Així comença Aynires, la protagonista femenina de la novel·la –en certa manera, la primera heroïna–, la seva argumentació en la reunió del clan, per reclamar que les dones puguin també anar a caçar: “Perquè som capaces de fer-ho, i ho sabeu.” Els homes no reben gaire bé la seva proposta però al final el cap del clan ho accepta –en realitat, amb segones intencions– i la cacera mixta resulta ser tot un èxit, en bona part per les habilitats d'Aynires com a estratega.

El clan dels Cavalls que descriu Gironell no és només una societat força avançada per la precisió de les seves eines i armes; pel seu domini de l'agricultura, la ceràmica o la domesticació de cavalls i abelles, i pel repartiment de funcions dins d'un grup poc jerarquitzat. Alguns dels seus membres, com el savi Baasi, demostren que tenen una visió molt a llarg termini de l'evolució del món: “I d'aquesta manera [l'home] seguirà tenint i prenent-ho tot fins que la Terra un dia digui: «Prou, deixo d'existir perquè ja no tinc res més per donar.»” Així acaba la seva faula sobre la relació de l'home amb la natura.

De la història a la prehistòria

La ciutat dels somriures (Cossetània, 2005)

Subtitulat Històries de supervivència a Bombai,
el llibre de debut de Gironell és el més periodístic i també el més diferent respecte a la seva posterior producció novel·lística. A partir de les experiències viscudes en dos viatges a Bombai, l'autor narra la dura tasca dels treballadors d'una ONG per fer més digna la vida de les dones i els nens a l'Índia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia