CRÍTICA
Àngel Quintana
Els ‘erasmus' han crescut
L'any 2002, Xavier –Romain Duris– viatjava a Barcelona per fer una estada d'Erasmus. Una casa de locos –L'auberge espagnole– ens parlava de les relacions de Xavier amb la ciutat festiva, de la noia que havia deixat a París –Audrey Tautou– i de les amigues que es trobava al pis, entre elles una guapa belga –Cécile de France–. Cédric Klapisch, el director d'aquesta pel·lícula d'èxit, publicitava la ciutat però, a diferència d'altres directors –Woody Allen, entre ells–, no es feia estrany a la presència del català. L'èxit d'aquesta primera versió va motivar que Klapisch decidís referendar l'èxit amb Las muñecas rusas, on Xavier era un escriptor que treballava sota demanda, trobava una nova amant anglesa i acabava en una curiosa aventura a Sant Petersburg. Quan els espectadors ja havien oblidat el personatge, Klapisch decideix ressuscitar-lo per enfrontar-lo a un seguit de fantasmes que volen definir alguna cosa de la societat contemporània.
A Nueva vida en Nueva York –Casse-tête chinois–, Xavier és un escriptor d'èxit, té dues criatures amb l'esposa anglesa de la qual s'ha separat i la seva amiga belga se n'ha anat a viure a Nova York amb una americana d'origen xinès. Xavier és a Nova York, on la seva esposa anglesa ha marxat amb les seves criatures, i s'ha convertit en un home perdut, sense feina, que ha d'arreglar un casament de conveniència com a pare de la nova criatura que ha engendrat in vitro amb la jove lesbiana belga. Malgrat que el projecte pugui fer pensar en la tetralogia de François Truffaut sobre Antoine Doinel, el propòsit de Klapisch és més simple. Es tracta de jugar amb una ciutat en concret i amb la comèdia de costums introduint alguns temes d'actualitat. A vegades, l'operació pot resultar simpàtica pel to accelerat amb què s'explica la història, però tot plegat desemboca d'una manera massa simple en situacions de vodevil adornades amb una posada en escena que vol sorprendre amb tot tipus d'enginys tecnològics.
Catàleg de temes i formes de vida
Nueva vida en Nueva York té aspecte de catàleg de noves formes de vida social. Klapisch aprofita per parlar-nos de les relacions familiars entre pares divorciats, la paternitat homosexual, la situació clandestina dels emigrants en la terra promesa i l'obsessió pel triomf en un món en crisi. El personatge de Xavier pot resultar simpàtic però també té alguna cosa d'ésser neuròtic que amb les seves anades i vingudes no deixa de posar en evidència tots els seus desequilibris emocionals i afectius. La ciutat de Nova York és convertida en una mena de catàleg d'espais turístics amb vocació postal en què la topografia es troba sempre perfectament detallada, fins i tot dins del mapa del metro de la ciutat. Com a rerefons de tot plegat hi ha un joc sobre la dificultat de retrobar el passat d'uns personatges als quals la joventut no para de ressorgir, mentre els genera una forta enyorança. Retrobar la joventut no és per Klapisch una qüestió temàtica, sinó una forma de recobrar uns actors i unes actrius que l'aventura d'Erasmus a Barcelona va llançar a la fama.