Música

El disc

Joan vallès

Retorn al planeta Pixies

El grup de Frank Black treu el primer disc amb material nou després de 23 anys d'inactivitat discogràfica

El pla­neta Pixies ha llançat Indie Cindy, el pri­mer satèl·lit amb mate­rial nou en vint-i-tres anys. Un llarg període d'hiber­nació, sobre­tot si es té en compte que ja fa deu anys que el grup va rea­parèixer als esce­na­ris i que en dues oca­si­ons van tor­nar als estu­dis de gra­vació. Però van fra­cas­sar i la bai­xista Kim Deal va aban­do­nar el grup. Suposo que la pressió d'enfron­tar-se a un lle­gat tan impres­si­o­nant com el seu deu ser difícil. I ho és no sola­ment pels qua­tre àlbums que van gra­var entre 1988 i 1991, que també, sinó perquè van acon­se­guir tren­car amb l'ensu­cra­ment musi­cal que en aquells moments domi­nava la indústria dis­cogràfica i esten­dre el seu dis­curs. Aquest es va ges­tar a par­tir de cançons cur­tes i direc­tes que par­la­ven d'ovnis, malal­ties men­tals, inces­tos... i que unes vega­des esta­ven embol­ca­lla­des amb un so agres­siu i d'altres amb una melo­dia pop. Van sor­pren­dre i van gene­rar el pòsit que després esde­vin­dria l'indie-rock i el grunge.

No con­ce­but com a uni­tat

Indie City és un disc irre­gu­lar. De fet, no és un tre­ball con­ce­but com a una uni­tat sinó que recull els dotze temes que el grup va llançar entre el setem­bre de 2013 i el març d'aquest any en tres EP. Però té moments bri­llants. Només escol­tant els pri­mers acords de Whats Goes Boom ja et trans­porta cap al 1991 i a Trompe le Monde. Sem­bla com si no hagués pas­sat el temps. I és que els Pixies han vol­gut apos­tar sobre segur. Han tor­nat a comp­tar amb Gil Nor­ton, el mateix pro­duc­tor que a Doo­little i Bos­sa­nova tant bé va saber ajus­tar els crits de Black Fran­cis, la gui­tarra sur­fera de Joey San­ti­ago amb les melo­dies vocals de Kim Deal i que a Trompe le Monde ja va apos­tar per un so més agres­siu. De tot una mica hi ha en el nou disc. Mag­da­lena 318 i Jaime Bravos són els temes més reco­nei­xi­bles de l'uni­vers Pixies, jun­ta­ment amb Bag­boy, on s'atre­vei­xen a uti­lit­zar una caixa de rit­mes men­tre Black Fran­cis recita acom­pa­nyat d'uns cors marca de la casa, i Indie City, estruc­tu­rada amb el loud quiet loud.

No s'obli­den del pop, amb Gre­ens and Blues i sobre­tot Ring the Bell. Però n'hi ha d'altres que no estan a l'altura del mite. Blue Eyed Hexe no desen­to­na­ria en el reper­tori d'un grup heavy i d'altres com l'èpica Sil­ver Snail, i les insul­ses Andro Queen i Anot­her Toe in The Ocean s'allar­guen fins a l'avor­ri­ment. Quan les escol­tes es tro­ben a fal­tar aque­lles càpsu­les energètiques en què en un minut i mig ho tenien tot dit.

INDIE CINDY
Pixies
Discogràfica: Pixiesmusic / PIAS


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia