cultura

Patrimoni

Molins de Rei i Barcelona s'enfronten per un espai mil·lenari

La lluita per l'ermita

Molins de Rei i Barcelona topen pels limits territorials perquè la primera vol recuperar l'ermita i l'entorn de la Santa Creu d'Olorda

La ciutat del Baix Llobregat diu que forma part de la memòria sentimental i vivencial dels molinencs

La parròquia i el municipi mantenen, segons els historiadors, una relació mil·lenària

En cas de disconformitatel jutjat haurà de decidir quins són els límits municipals de Molins de Rei

Santa Creu d'Olorda és una ermita mil·lenària que forma part de la història de Molins de Rei. De la història dels lli­bres i de la història sen­ti­men­tal dels moli­nencs, una relació que abasta aspec­tes cul­tu­rals, patri­mo­ni­als, fes­tius i reli­gi­o­sos. Però de vega­des la història és caprit­xosa i motiva fets com que Santa Creu d'Olorda per­ta­nyi a Bar­ce­lona des de fa gai­rebé 100 anys arran de la par­tició que el 1915 es va fer del petit nucli habi­tat que era lla­vors. I l'Ajun­ta­ment de Molins de Rei s'ha deci­dit ara a llui­tar pel que con­si­dera que és seu i s'ha mos­trat dis­con­forme amb la deli­mi­tació dels muni­ci­pis de Molins de Rei i Bar­ce­lona. Una dis­con­for­mi­tat que pot aca­bar al jut­jat, que en cas de des­a­cord haurà de deci­dir quins són els límits muni­ci­pals. Molins de Rei tracta de recu­pe­rar cinc hectàrees que com­pre­nen l'ermita, l'expla­nada que hi ha al davant i un tros de bosc.

Per què ara? Segons fonts muni­ci­pals,s'ha apro­fi­tat l'actu­a­lit­zació dels límits muni­ci­pals que està fent la Gene­ra­li­tat per mos­trar la seva dis­con­for­mi­tat. Per aquest motiu, l'Ajun­ta­ment de Molins de Rei ha sig­nat l'acta de deli­mi­tació del terme muni­ci­pal amb Bar­ce­lona amb dis­con­for­mi­tat, un fet que obre un procés admi­nis­tra­tiu en què aquest muni­cipi haurà d'apor­tar els infor­mes neces­sa­ris per jus­ti­fi­car la seva pro­posta de canvi de deli­mi­tació. La Comissió de Deli­mi­tació Ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya emetrà un informe que donarà la raó a un dels ajun­ta­ments i que estarà rati­fi­cat pel depar­ta­ment de Gover­nació. Si un dels con­sis­to­ris no hi està d'acord haurà de recórrer a la via judi­cial, “que és el que acaba pas­sant en la majo­ria de casos”, asse­nya­len des de l'Ajun­ta­ment de Molins de Rei.

L'alcalde d'aquest muni­cipi, el con­ver­gent Joan Ramon Casals, ha dema­nat a tota la soci­e­tat moli­nenca que “ens ajudi a sumar esforços per fer la millor defensa d'aquesta rei­vin­di­cació que és lògica i natu­ral per la gent de Molins de Rei”. Tots els par­tits polítics donen suport a la recla­mació. El soci­a­lista Xavi Paz subrat­lla que “sem­pre hem rei­vin­di­cat el que con­si­de­rem que és la nos­tra mun­ta­nya”, men­tre que ICV-EUiA va con­vo­car, el pas­sat 1 de juny, un aplec rei­vin­di­ca­tiu a l'ermita que va con­gre­gar 200 moli­nens. Un veí del poble, Bar­to­meu Martí, ha ini­ciat a títol per­so­nal una reco­llida de fir­mes per donar suport a la recla­mació.

Una relació mil·lenària

“La història de la parròquia de Santa Creu d'Olorda i la història de la cila de Molins de Rei és la d'un tra­jecte mil·lenari i com­par­tit”. Així ho defensa Eugènia Ripoll, his­to­ri­a­dora i direc­tora del Museu Muni­ci­pal de Molins de Rei, que explica que la pri­mera referència de Santa Creu d'Olorda data del 1032, ante­rior a la cre­ació del muni­cipi. “La parròquia de Santa Creu d'Olorda era el refe­rent de culte dels habi­tants del ter­ri­tori, que en aquesta època vivien en un sis­tema d'hàbitat dis­pers en masos i masies”, asse­nyala Ripoll. Quan va néixer Molins, en el segle XII, Santa Creu d'Olroda va con­ti­nuar sent un punt de referència religiós pels moli­nencs.

El 1430 Alfons el Magànim, després d'haver incor­po­rat Molins de Rei a la corona, va con­ce­dir a Gal­ce­ran de Reque­sens la vila i els drets senyo­ri­als sobre Olorda i la parròquia de Santa Creu. El 1837, amb la desa­mor­tit­zació de Men­dizábal, es van abo­lir tots els drets baro­ni­als i eclesiàstics, tot i que no es van extin­gir fins el 1910 perquè els des­cen­dents dels Reque­sens van recórrer als tri­bu­nals. Lla­vors Santa Creu d'Olorda va inten­tar crear un muni­cipi sense èxit, ja que no tenia l'estruc­tura necessària per obte­nir ingres­sos i la qua­ran­tena de cases que n'hi havien es van agre­gar a les pobla­ci­ons veïnes. “Als veïns se'ls va pre­gun­tar on volien anar. Qua­tre van esco­llir Sarrià, 14 Sant Feliu i 31, Molins de Rei”.

Aquesta tria mos­tra, per a Ripoll, el lli­gam entre la parròquia i Molins de Rei. “Aquest repar­ti­ment va ser un atzar històric”, con­si­dera la his­to­ri­a­dora.“ Es va fer un repar­ti­ment sub­jec­tiu segons el desig dels veïns, però la vin­cu­lació amb Bar­ce­lona és recent si la com­pa­rem amb la història dels últims mil anys”, con­clou Ripoll.

Estudis locals
Una altra mostra de la vinculació de Molins de Rei i Santa Creu d'Olorda és el nombre d'estudis històrics que s'han fet des del municipi, segons la directora del Museu Municipal. L'expert en la parròquia és el molinenc Josep Maria Jordà. Altres exemples del lligam és el fons que té el Museu Municipal, que inclou les restes prehistòriques que s'hi van trobar. I l'obra del pintor molinenc Miquel Carbonell, que va retratar les processons dels molinencs per celebrar la festa gran de Santa Creu d'Olorda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia