Triangle galàctic

Les rela­ci­ons entre tres per­so­nes sem­pre són com­pli­ca­des. Però el tri­an­gle galàctic for­mat per Jaume Sisa, Quimi Por­tet i Joan Miquel Oli­ver surt de la norma. Aquesta era, jus­ta­ment, la gràcia de reu­nir-los en un mateix esce­nari: veure què coi pot emer­gir del xoc entre els seus par­ti­cu­lars uni­ver­sos cre­a­tius. “L'impacte s'ha produït, però al final ha estat posi­tiu i cons­truc­tiu”, exclama Sisa.

Incapaços de recor­dar quants bolos han fet des del debut de l'expe­ri­ment, de nom Col·lec­tiu Eter­nity, al Mer­cat de Música Viva de Vic –“set?”–, i més de con­cre­tar quants n'aca­ba­ran fent –“dotze? Ep, a la tar­dor s'acaba”–, l'únic que saben del cert és que demà diven­dres inau­gu­ra­ran el setè Sons del Món a la plaça del Fort de Vila­ber­tran (22.30 h), un fes­ti­val deli­ca­tes­sen que marida música i vi.

“L'atzar de la vida i de la neces­si­tat ens han por­tat fins aquí”, refle­xi­ona Por­tet per inten­tar expli­car l'ori­gen del pro­jecte, que sí que té data de cadu­ci­tat, però mai se sap si hi haurà un futur retro­ba­ment –el que no hi haurà “segur” és disc, asse­gu­ren rotunds. De cop i volta, es van tro­bar que havien de far­cir un reper­tori amb geni­a­li­tats de tots tres i, cons­ci­ents que els egos no ente­nen de gene­ro­si­tat, van com­par­tir la decisió amb lli­ber­tat total per opi­nar dels altres. Fric­ci­ons? “Som sufi­ci­ent­ment dife­rents. Si ens haguéssim assem­blat massa, no hau­ria rut­llat”, reco­neix Por­tet.

Ser “sufi­ci­ent­ment dife­rents” no vol dir que no tin­guin una mateixa manera de fer i d'enten­dre la música. “Tots tres ens vam fer músics per fugir de la rea­li­tat. És el que més tenim en comú, som feliços en els nos­tres mons. I no ens és difícil sen­tir-nos còmodes en els mons dels altres dos. De la mateixa manera que els nos­tres públics, hete­ro­ge­nis però ben con­nec­tats, com­par­tei­xen sen­sa­ci­ons al nos­tre con­cert”, exclama Por­tet. A l'esce­nari, tots s'impli­quen en tot, en les cançons pròpies i en les dels altres, no hi ha res pau­tat i entre tema i tema “passa de tot”, avisa Sisa, que es defi­neix com “el pallasso” de l'espec­ta­cle i dóna la batuta de direc­tor a Por­tet: “Sense ell, no fun­ci­o­na­ria res.” Els dos vete­rans es des­fan en elo­gis cap a Oli­ver, “un músic fora de sèrie”. I, en defi­ni­tiva, l'aven­tura els esti­mula perquè “ens sen­tim rea­lit­zats”.

Demà a Vila­ber­tran espe­ren crear una bona atmos­fera amb l'ajuda d'un vi ben espe­cial, el Pera­fita del celler Martín Faixó de Cadaqués, esco­llit per la som­me­lier Laura Mas­ra­mon.