cultura

Aires de revolució

El Festival de Peralada estrena una nova producció de l'òpera ‘Andrea Chénier', l'escenografia de la qual s'ha construït íntegrament al municipi empordanès

L'escenografia evoca un vaixell que s'enfonsa, un saló que es converteix
en una presó
La soprano Csilla Boross debuta a l'Estat en aquesta producció de Peralada

“Fet a casa.” Aquesta és la par­ti­cu­la­ri­tat de la nova copro­ducció que pre­senta avui el Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada amb l'Abao-Olbe de Bil­bao. Es tracta de l'òpera d'aires revo­lu­ci­o­na­ris Andrea Chénier, d'Umberto Gior­dano, un clàssic del reper­tori que, tan­ma­teix, no es pro­grama amb gaire regu­la­ri­tat.

L'esce­no­gra­fia i els deco­rats s'han cons­truït, doncs, a la mateixa loca­li­tat de Pera­lada, sota la direcció tècnica de Vicenç Colo­mer. Tots els ele­ments d'attrezzo i ves­tu­ari també han estat fabri­cats per diver­sos tallers del país, com ara Dama­ret (les per­ru­ques) i Cor­nejo (ves­tu­ari).

La direcció d'escena, d'Alfonso Romero Mora, pro­met ser espec­ta­cu­lar. Només cal dir que el terra de l'esce­nari està incli­nat. De moment, en els pri­mers assa­jos encara no s'ha quei­xat cap intèrpret. “Volia crear la sen­sació que els per­so­nat­ges estan com en un vai­xell que s'està enfon­sant”, argüeix Romero. Qua­li­fi­cada de “natu­ra­lista” pel direc­tor, la posada en escena mos­tra en el pri­mer acte un saló d'un palau francès ple de miralls. Quan esclata la Revo­lució Fran­cesa el mateix espai, ara mig derruït i brut, s'acaba con­ver­tint en la presó que reclourà els nobles de l'Antic Règim en el segon acte. “Hi apa­rei­xen referències a Auschwitz amb piles de per­ru­ques i roba dels aristòcra­tes gui­llo­ti­nats, com li va pas­sar al mateix Chénier.”

En el paper prin­ci­pal de Gérard hi tro­bem el baríton Car­los Álva­rez, un habi­tual de Pera­lada (el 2012 va rebre la meda­lla del fes­ti­val). “El meu per­so­natge per­tany al poble baix i la lec­tura –en lloc del que passa habi­tu­al­ment– li ha fet molt de mal. Un cop s'ha des­en­can­tat de l'acció política, ell mateix n'és víctima.” Segons Romero, “Gérard és l'etern ide­a­lista que vol can­viar el món, però al final s'adona que cau en els matei­xos vicis que inten­tava cor­re­gir”.

Con­xita Gar­cia, assis­tent de direcció del cor del Gran Tea­tre del Liceu, va recor­dar que aquesta òpera serà la dar­rera que diri­girà José Luis Basso abans de mar­xar a França per incor­po­rar-se a l'Òpera de París la tem­po­rada 2014/15. “Andrea Chénier és una òpera impor­tant que es va estre­nar al tea­tre de la Scala de Milà el 1896. La segona vegada que es va repre­sen­tar va ser a Bar­ce­lona”, va expli­car Gar­cia. Més anècdo­tes: resulta que el per­so­natge real, Andrea Chénier, va ser gui­llo­ti­nat un 25 de juliol (del 1794), “just un dia abans que s'estreni l'òpera a Pera­lada”.

Després de Pera­lada, la copro­ducció del fes­ti­val es pro­gra­marà en la tem­po­rada de l'Òpera de Bil­bao, tot i que no hi ha data tan­cada, tal com va expli­car en la roda de premsa de pre­sen­tació de l'espec­ta­cle fa uns dies a Bar­ce­lona Cesi­dio Niño, de l'Abao. Amb tot, va sos­te­nir que ja hi ha diver­sos tea­tres de l'Estat i de l'estran­ger que s'hi han mos­trat interes­sats: “És una pro­ducció molt fàcil d'expor­tar.”

El baix Car­los Álva­rez va des­ta­car el fet que es tracta d'una ini­ci­a­tiva pri­vada: “Mal­grat la situ­ació de crisi en què ens tro­bem, Pera­lada i l'Abao assu­mei­xen una res­pon­sa­bi­li­tat que pocs assu­mei­xen, i això és d'agrair.” Álva­rez, que ja va encar­nar el rol de Gérard en la dar­rera pro­ducció que es va fer al Liceu la tem­po­rada 2007/2008, can­tarà al cos­tat de dos can­tants que debu­ten a Pera­lada: el tenor Mar­celo Álva­rez, en el paper del poeta Andrea Chénier, i la soprano Csi­lla Boross, en el de Mad­da­lena di Coigny. “És una soprano spinto amb totes les de la llei, té una veu fantàstica i tenim tota la con­fiança que fun­ci­o­narà molt bé”, va dir Oriol Aguilà, direc­tor del fes­ti­val. Boross subs­ti­tuirà Eva-Maria West­broek, que ha hagut de can­cel·lar la seva actu­ació per motius de salut. “Es pot dir que estem molt satis­fets del canvi.”

Pel que fa a la direcció de l'Orques­tra del Gran Tea­tre del Liceu, l'assu­mirà Marco Armi­li­ato, que ha diri­git en diver­ses oca­si­ons for­ma­ci­ons dife­rents a Pera­lada, la dar­rera l'Orques­tra Fil­harmònica de Praga el 2006 amb Rolando Villazón.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia