Un club etern

No ha haver-hi sen­sació de comiat, dilluns al Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada, on van arri­bar les estre­lles del Buena Vista Social Club, en el marc d'una gira titu­lada sig­ni­fi­ca­ti­va­ment Adiós Tour, que tot fa pen­sar que serà l'última de l'orques­tra que, des de finals dels anys noranta, ha rei­vin­di­cat algu­nes de les figu­res semi­o­bli­da­des de l'edat d'or de la música cubana. L'únic indici que pot­ser hi havia una volun­tat de tan­car una etapa i fer balanç van ser els magnífics audi­o­vi­su­als que van ser­vir per home­nat­jar alguns dels mem­bres més il·lus­tres i ja difunts del club: el pia­nista Rubén González, per obrir el con­cert amb la seva Como siento yo, inter­pre­tada en soli­tari pel pia­nista Rolando Luna, per con­ti­nuar després el memo­rial amb el con­tra­bai­xista Orlando Cachaíto López, Ibra­him Fer­rer, Com­pay Segundo –recor­dat en la part final amb el seu Chan chan, can­tat per Eli­a­des Ochoa–, Pío Leyva i Manuel Pun­ti­llita Licea, tots ells grans senyors, la majo­ria de notòria lon­ge­vi­tat, als quals el Buena Vista Social Club els va donar una segona opor­tu­ni­tat quan ja no l'espe­ra­ven.

A part d'aques­tes acu­ra­des bio­gra­fies en imat­ges, el con­cert de Pera­lada va seguir el guió dels últims con­certs de l'orques­tra a l'Empordà: un bloc per al lluïment d'Eli­a­des Ochoa i un altre, ja a mig con­cert, pro­ta­go­nit­zat per “la més bonica, la més sexy”, Omara Por­tu­ondo, que va entrar a l'esce­nari amb una veu tan tre­mo­losa com les seves cames per can­tar Las mula­tas del cha-cha-chá, però que quan va can­tar 20 años, sola amb el piano, va sonar amb una con­tundència mira­cu­losa en una senyora de 83 anys. En els bisos Omara va can­tar Dos gar­de­nias i va des­a­parèixer sense fer fressa: una imatge que espe­rem que no sigui una metàfora del final de l'etern Buena Vista.