Territori

MUSEUS

TEREsa márquez

Bassat tanca el cercle

El Museu d'Art Contemporani de Mataró recopila “l'essència” de les exposicions anteriors

El publi­cista Lluís Bas­sat és un home opti­mista, i amb una gran capa­ci­tat per trans­me­tre la il·lusió sobre una de les seves grans pas­si­ons: l'art. Si a més dis­posa de l'esce­nari per­fecte, com és la Nau Gaudí de Mataró, i dels millors ingre­di­ents, les obres del seu fons par­ti­cu­lar, la cele­bració està com­plerta. I pre­ci­sa­ment de cele­bració va la cin­quena expo­sició de gran for­mat que acull l'espai mares­menc i que es podrà veure fins al març del 2015. Bate­jada amb el nom reve­la­dor de Col·lecció Bas­sat. Qua­tre dècades cin­quanta artis­tes 1940-1979, la mos­tra, comis­sa­ri­ada com les altres per la direc­tora de l'espai, Núria Poch, ofe­reix al visi­tant un recor­re­gut atapeït de les pin­tu­res i escul­tu­res més repre­sen­ta­ti­ves dels artis­tes que Bas­sat i la seva dona, Car­men, han anat reu­nint al llarg de la seva vida. La pet­jada cata­lana és pro­funda, amb l'espe­rit de Gui­no­vart i Ràfols-Casa­mada com a con­vi­dats prin­ci­pals, però al con­trari que les expo­si­ci­ons ante­ri­ors, aquesta s'ha obert també a les mani­fes­ta­ci­ons artísti­ques inter­na­ci­o­nals. No en va durant aquests cinc anys la col·lecció ha cres­cut amb l'adqui­sició de més de 200 obres i calia bus­car, amb difi­cul­tat, un espai ade­quat per a les més valo­ra­des. Durant la pre­sen­tació a la premsa de la mos­tra, Lluís Bas­sat va des­ta­car que mol­tes de les obres sota els magnífics arcs de fusta ide­ats per un jove Antoni Gaudí no havien estat mai expo­sa­des en públic “i evi­dent­ment, mai de forma con­junta”. “Hem vol­gut reu­nir els artis­tes en els quals con­fiem i que cre­iem que han estat indis­pen­sa­bles a l'hora de for­jar un movi­ment artístic català con­tem­po­rani”, va pre­ci­sar. Un home­natge, sens dubte, al qual també van ser con­vi­dats tant els pin­tors i escul­tors –Josep Navarro, Xavier Serra de Rivera, el mata­roní Pere­coll...– com els fami­li­ars d'aquells que ja no hi són i que van per­me­tre con­tex­tu­a­lit­zar i apro­fun­dir en la inter­pre­tació de les obres, com en el cas de la filla de Josep Gui­no­vart, Maria, o del fill de Joan Claret, Albert.

Pre­ci­sa­ment la filla de Gui­no­vart reco­neix que les obres tri­a­des del seu pare per­ta­nyen a eta­pes ben diver­ses. Crida l'atenció, però, un gran qua­dre que emmarca un ros­toll cre­mat. “Aquí hi tro­bem Agra­munt, el con­tacte amb la natura, els ele­ments cons­tants en l'obra de Gui­no­vart com són les clos­ques d'ous d'on l'artista defen­sava que ger­mi­nava l'espe­rança”, aporta. En el grup d'artis­tes també hi ha pre­dis­po­sició a fer enten­dre les seves obres. El mateix Pere­coll, repre­sen­tació mata­ro­nina, faci­lita als pre­sents detalls d'un qua­dre ins­pi­rat en el mes­tre Rem­brandt que insi­nua unes figu­res molt pro­pe­res a la volu­me­tria de les escul­tu­res. “Sem­pre he estat més volumètric que no pas plàstic”, admet amb un som­riure. L'ull del visi­tant, sigui o no un expert, cap­tarà més o menys detalls de les peces, però Lluís Bas­sat a l'hora de pre­sen­tar l'expo­sició va més enllà i enllaça històries i anècdo­tes que apor­ten valor emo­ci­o­nal al recor­re­gut. Durant la visita guiada s'atura davant un qua­dre de Gerard Sala i asse­nyala que es tracta d'una pin­tura dedi­cada a la seva dona, Car­men. “Vam anar a sopar amb l'artista quan la Car­men estava emba­ras­sada i gai­rebé neix el meu fill al seu estudi, perquè poc després d'arri­bar a casa vam haver de mar­xar a l'hos­pi­tal”, reme­mora.

Peces des­ta­ca­des

Entre les peces expo­sa­des des­ta­quen La con­nais­sance abso­lue, de René Magritte, de l'any 1965; una escul­tura en bronze dels anys cin­quanta d'Edu­ardo Chi­llida; el Cua­dro 174, de Manolo Mira­lles, pin­tat el 1962, i El monu­ment a Cristòfor Colom embo­li­cat (Pro­jecte per Bar­ce­lona, una obra en lla­pis sobre paper del 1970 dis­se­nyada pel búlgar Christo i que, com el seu nom indica, no va pas­sar d'una idea. “Era una pro­posta molt ago­sa­rada per l'època”, admet Lluís Bas­sat.

Amb aquesta cin­quena i dar­rera expo­sició, el con­sorci ha mos­trat un total de 512 obres de 144 artis­tes que, tal com defensa la mateixa comissària, “han permès cop­sar els movi­ments i l'evo­lució de l'art català des de la post­guerra fins a l'aca­ba­ment de la dècada dels anys setanta”. Pre­ci­sa­ment ha estat la dècada dels setanta la que ha con­cen­trat el gruix de les expo­si­ci­ons, s'hi han dedi­cat tres de les qua­tre mos­tres ante­ri­ors. I l'argu­ment és prou con­vin­cent quan es gira la vista enrere i es cons­tata que la major part dels artis­tes d'aquell temps havien pas­sat per la Gale­ria Adrià, “el ger­men de la col·lecció Bas­sat”.

El vincle
El novembre del 2010 la Nau Gaudí de Mataró inaugurava la primera mostra de la col·lecció Bassat com a resposta al conveni signat entre l'Ajuntament i el publicista per mostrar el seu fons artístic, integrat per 1.500 originals i un ampli fons d'obra gràfica. El Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, presidit per l'alcalde, té una durada inicial de quinze anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia