Un quart de segle!

El camp de la crítica literària tra­di­ci­o­nal­ment es carac­te­ritza per la coin­cidència de diver­ses fran­ges d'actu­ació:  la crítica als mit­jans de comu­ni­cació, la crítica pro­fes­si­o­na­lit­zada, la crítica acadèmica, la crítica d'autor i la crítica ama­teur.  Amb l'adve­ni­ment de les noves tec­no­lo­gies, el pano­rama s'ha com­pli­cat molt gràcies a la cre­ació de nous suports i for­mats com els blogs, les pàgines per­so­nals, els por­tals de lec­tors, els comen­ta­ris a lli­bre­ries online i la premsa digi­tal.

Ara bé, el sis­tema lite­rari català pre­senta cer­tes deficiències que fa que algu­nes fran­ges de la crítica hagin de car­re­gar amb més pes del que seria nor­mal.  Aquest és el cas dels dife­rents suple­ments cul­tu­rals que exis­tei­xen als dia­ris cata­lans, sobre­tot el suple­ment set­ma­nal Cul­tura d'El Punt Avui, que arriba al quart de segle de vida com a publi­cació inde­pen­dent.

Al llarg dels 25 anys Cul­tura, coman­dat amb dedi­cació, intel·ligència i sen­si­bi­li­tat per David Cas­ti­llo i el seu equip, s'ha con­ver­tit en una eina indis­pen­sa­ble de la cons­trucció de la rea­li­tat artística gene­ral del país. No hi ha cap bibli­o­gra­fia sobre aspec­tes par­ci­als de la cul­tura (lite­ra­tura, art, tea­tre, dansa, cinema...) que no citi arti­cles de Cul­tura. La con­tinuïtat de Cul­tura ha con­tribuït en gran mesura a l'esta­bi­li­tat de la cul­tura cata­lana. 

El suple­ment sem­pre ha tre­ba­llat des d'un doble punt de vista com­ple­men­tari:  reflec­tir el tre­pi­dant pols del dia a dia, i crear una visió gene­ral de con­junt ori­en­tada al futur. Cul­tura sem­pre ha estat sen­si­ble a la diver­si­tat ter­ri­to­rial, gene­ra­ci­o­nal i estètica.  A més, la impres­si­o­nant nòmina de col·labo­ra­dors demos­tra que Cul­tura ha estat i és un generós plan­ter de nous valors i una exi­gent tri­buna de reco­nei­xe­ment de valors con­so­li­dats. 

Cul­tura és ben merei­xe­dor de tres coses:  una rigo­rosa anto­lo­gia dels millors tex­tos publi­cats, una bona expo­sició sobre la seva tra­jectòria i un mati­sat assaig monogràfic que ana­litzés a fons el seu abast i impacte.