El país que hem anat fent

Cele­brar que el suple­ment Cul­tura d'El Punt Avui com­pleix un quart de segle és pren­dre consciència que ja fa una bona pila d'anys que el diari –els dia­ris, des que l'Avui i El Punt es fusi­o­na­ren– va fer molt més que allò que se li dema­nava: decidí apos­tar pel nou país que volem la majo­ria dels cata­lans i cata­la­nes. Un país on l'art i la cul­tura (i el fet cul­tu­ral i artístic, en gene­ral) ocu­pin, per mèrits pro­pis, un lloc cen­tral –que fomenti, ali­menti i retro­a­li­menti al país. Un país on les sec­ci­ons de cul­tura no es mogui única­ment a cop d'obi­tu­ari.

Un país espriuà, “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, des­vet­llada i feliç!” Un país on la cul­tura i l'art siguin el nos­tre pa de cada dia, on es parli dels més grans, però també dels més petits; dels con­sa­grats, però també dels que ence­ten (o assa­gen de fer-ho) la seva pròpia i intrans­fe­ri­ble sin­gla­dura artística; dels que seguei­xen les pas­ses dels que els pre­ce­di­ren, però també dels que els tenen pre­sents per trans­gre­dir-los; dels que ente­nem a la pri­mera, però també dels que ens exi­gei­xen un esforç; dels que ens fan riure, però també dels que ens fan plo­rar; dels que ens cal­men, però també dels que ens revol­ten; dels que ens entre­te­nen, però –sobre­tot– dels que ens fan pen­sar.

Un país on dir art o cul­tura sigui dir diversió i reflexió, conei­xe­ment i reco­nei­xe­ment, expansió i evo­lució i, per damunt de tot, nor­ma­li­tat i quo­ti­di­a­ni­tat.

Un país que –per si, ocu­pats com estem vivint, no ens n'havíem ado­nat–, va començar a bas­tir aquest nos­tre suple­ment de Cul­tura fa vint-i-cinc anys! Sense ell, no seríem com som; sense ell, no seríem on som.

Llarga vida al Cul­tura!