Opinió

màrius serra

Endavant les atxes!

L'estiu del 1989 David Cas­ti­llo em va fit­xar per al suple­ment Cul­tura que estava pre­pa­rant. Hi vaig publi­car alguna crítica amb pseudònim (Tomàs Cerc, per­so­natge d'una novel·la meva) i una secció set­ma­nal sobre l'enginy ver­bal que s'havia de dir A redós de l'Esfinx. La pri­mera columna, el 13 d'agost, es titu­lava “Enigmística”. Afor­tu­na­da­ment, al diari van demos­trar prou nas periodístic, van inter­can­viar els títols i la secció es va dir Enigmística.

La idea ini­cial era publi­car-ne una sèrie de dotze, perquè sem­blava que el camp era tan específic que no donava per a gaire més. Quan ja feia vint set­ma­nes que escri­via sobre fenòmens diver­sos rela­ci­o­nats amb l'enginy ver­bal, Cas­ti­llo va deci­dir dei­xar de nume­rar-los i vam anar tirant fins a arri­bar a 818 arti­cles en 18 anys. Ara ja en fa set, des del setem­bre del 2007, que hi publico les Mota­ci­ons (diven­dres pas­sat, la número 244). Un quart de segle. Per a un cin­quantí com jo, mitja vida.

Sen­tir-se un dels més vells d'un lloc és una sen­sació agre­dolça. Com que sem­pre m'ha agra­dat més el futur que no pas el pas­sat i abo­mino de les bata­lle­tes, em limi­taré a feli­ci­tar els artífexs d'aquest suple­ment per tres motius: 1) per la mera existència, fona­men­tada en la insis­tent per­sistència que per­so­ni­fica el per­se­ve­rant David Cas­ti­llo i, en aquests últims anys, el seu fidel escu­der Lluís Llort; 2) per la con­nexió amb la cul­tura cata­lana resis­tent, que ha anat més enllà d'aquests vint-i-cinc anys de vida; escriure la columna en aquest suple­ment em va supo­sar estar en diàleg amb gene­ra­ci­ons tan allu­nya­des com les de Josep Palau i Fabre, Maria Àngels Anglada, Jaume Vidal Alco­ver, Modest Prats i Joan Solà; 3) per la pro­jecció des­a­com­ple­xada cap al futur de les lle­tres arreu dels Països Cata­lans; abans de l'era digi­tal, les apor­ta­ci­ons a la secció d'enigmística arri­ba­ven per cor­reu postal amb mata-segells de Ciu­ta­de­lla, Sant Feliu de Guíxols, Per­pinyà, Ala­cant, Lluc­ma­jor, València, Reus o Bada­lona i recordo que entre els lec­tors joves que sig­na­ven aque­lles apor­ta­ci­ons literàries basa­des en el joc ver­bal hi havia noms com els de Josep Pedrals, Edu­ard Escof­fet o Josep Domènech Pon­satí.

Per molts anys al Cul­tura, doncs. I enda­vant les atxes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia