Som el que entonem

Bus­queu tan­tes obres de referència com pugueu en el ter­reny de la llen­gua cata­lana: enlloc no tro­ba­reu una des­cripció dels patrons ento­na­tius dels dife­rents dia­lec­tes cata­lans. Us hi acos­ta­reu si acce­diu a l'Atles interac­tiu de l'ento­nació del català (pro­so­dia.upf.​edu/ atle­sen­to­na­cio), però fareu diana si con­sul­teu l'obra que res­se­nyem. Deu espe­ci­a­lis­tes reco­ne­guts, setanta pobla­ci­ons enques­ta­des de tot el domini lingüístic. Pot­ser l'únic incon­ve­ni­ent és el nom­bre d'infor­mants, que a parer meu hau­ria d'haver estat més repre­sen­ta­tiu: n'hi ha només dos per població enques­tada.

L'obra vol ser ente­ne­dora per al gran públic, i en gene­ral ho acon­se­gueix. Hi ha un glos­sari final, per exem­ple, que inclou la defi­nició dels ter­mes tècnics uti­lit­zats (hi falta den­do­grama, map task...). S'ha tin­gut l'encert d'adap­tar el sis­tema de trans­cripció prosòdica Cata­lan ToBI a un estàndard sen­zill, sense abre­vi­a­ci­ons ni aste­ris­cos, i amb una línia que des­criu els movi­ments ento­na­tius de cada seqüència.

La part cen­tral del lli­bre són sis capítols, els dels sis dia­lec­tes de la llen­gua cata­lana orde­nats pel nom­bre de par­lants: cen­tral, valencià, balear, nord-occi­den­tal, sep­ten­tri­o­nal i alguerès. Cada capítol té la mateixa estruc­tura: una síntesi dels estu­dis publi­cats sobre el dia­lecte en qüestió i una des­cripció de les dife­rents ento­na­ci­ons segons les moda­li­tats ora­ci­o­nals decla­ra­tiva, inter­ro­ga­tiva, impe­ra­tiva i voca­tiva. Els tipus d'exem­ples són els matei­xos entre els dia­lec­tes, per bé que en cen­tral cri­din Maria! i en balear, Mar­ga­lida!

Els capítols més interes­sants són pot­ser el vuit i el nou. En aquell hi ha una pre­sen­tació car­to­gra­fi­ada i en color dels resul­tats dia­lec­tals per als grups de frase prin­ci­pals en totes les pobla­ci­ons enques­ta­des. En aquest es tra­cen les iso­glos­ses prosòdiques de la llen­gua cata­lana.

Algu­nes con­clu­si­ons fan obrir els ulls: tenim sis dia­lec­tes però cinc grups ento­na­tius, el tor­tosí actua com el valencià, el sep­ten­tri­o­nal (i no l'alguerès) és el dia­lecte prosòdica­ment més allu­nyat de la resta, etcètera. Una obra excep­ci­o­nal.