Carles Miralles, 70 anys

Aquest dimarts l'Aula Magna de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona va aco­llir l'home­natge al catedràtic de filo­lo­gia grega Car­les Mira­lles amb motiu de la seva jubi­lació després de dècades de docència. L'acte va ser­vir per pre­sen­tar els dos volums Som per mirar, en què col·legues i amics van voler dei­xar constància del paper que ha tin­gut l'eru­dit, com a pro­fes­sor i com a com­pany. La cele­bració ha coin­ci­dit amb els cin­quanta anys del pri­mer lli­bre de Mira­lles, que va gua­nyar el premi Ama­deu Oller –con­jun­ta­ment amb Pius Morera– en la pri­mera edició. Inde­pen­dent­ment de la seva apor­tació en el camp de l'hel·lenística i la filo­lo­gia en gene­ral, Car­les Mira­lles ha des­ple­gat també una interes­sant obra com a crític en revis­tes i dia­ris, per exem­ple en aquest suple­ment va publi­car infi­ni­tat d'arti­cles, sovint rela­ci­o­nant el món clàssic amb l'actu­a­li­tat, que no estan pas tan dis­tan­ci­ats com podria sem­blar. Totes aques­tes bones notícies es van trun­car abans de l'estiu a causa d'un ictus severíssim, del qual el poeta es va recu­pe­rant de mica en mica. Espero que Mira­lles pugui apro­fi­tar l'alli­be­ra­ment de la dis­ci­plina de les seves magnífiques clas­ses per arro­do­nir la seva obra cre­a­tiva per­so­nal, que ha tin­gut moments força ins­pi­rats. M'agra­den les seves recre­a­ci­ons de la ciu­tat, la con­tem­plació dels arbres enmig del bro­git nerviós d'una metròpoli que a deter­mi­na­des hores s'aboca a l'his­te­risme. El poeta la pot mirar des del ter­rat on les dones este­nen la roba, un diu­menge d'estiu, o entre els estu­di­ants, que als patis de la facul­tat ple­guen els paraigües després d'una pluja de juny. Mira­lles em recorda per inten­si­tat i sen­tit del lirisme el Juan Ramón més íntim, però moder­nit­zat: “Cami­nes pels car­rers de la ciu­tat / pro­vant d'assa­bo­rir a fons la mica / de temps de què t'has fet regal, avui / que tot sem­bla més net, verd i diàfan.” És l'emoció quo­ti­di­ana el que ens brinda un artista del vers, un home extra­or­di­nari.