#artveuivot

Lli­ber­tat d'expressió

El nos­tre país està acos­tu­mat a fer cri­des en moments de con­flicte històric amb l'Estat espa­nyol, situ­a­ci­ons d'emergència que posen en alerta davant d'un con­tenciós històric que no ha estat mai ben resolt. La con­vivència s'ha cons­truït a base de pedaços que, final­ment, no han satis­fet la soci­e­tat cata­lana. És una evidència que s'ha de tenir pa a l'ull per no veure-la. L'art sem­pre ha estat con­si­de­rat com la màxima lli­ber­tat d'expressió i tenim diver­sos exem­ples històrics del com­promís de l'artista amb aques­tes situ­a­ci­ons de con­flicte. Un d'aquests, la col·labo­ració dels artis­tes amb el Comis­sa­riat de Pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana o amb el Pavelló de la República a l'Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de París el 1937, on Picasso va expo­sar el Guer­nica; Miró, el mural del Pagès català, i Juli González, l'escul­tura de la Mont­ser­rat cri­dant. També Joan Miró va dibui­xar el pagès català, braç enlaire amb el lema Aidez l'Espagne per recap­tar fons per a la República.

Cam­pa­nyes

La Tran­sició ens va omplir de cam­pa­nyes con­tra la cen­sura i a favor de la democràcia i els artis­tes també van ser soli­da­ris amb l'Assem­blea de Cata­lu­nya, amb par­tits com ara el PSUC o amb la llen­gua cata­lana en la cam­pa­nya de cre­ació del fons d'art del diari Avui, actu­al­ment patri­moni públic. La màscara tea­tral per recla­mar “lli­ber­tat d'expressió” va córrer per tots els rius d'aquells dies d'aspi­ració democràtica. Davant del repte històric que Cata­lu­nya afronta en aquests moments, s'ha con­vi­dat de nou els artis­tes a par­ti­ci­par en la cam­pa­nya #art­ve­ui­vot, en què cre­a­dors vius par­ti­ci­pen d'una cam­pa­nya de comu­ni­cació i d'acció pel dret a deci­dir en favor d'una votació democràtica que ajudi a conèixer l'opinió dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya.

80 artis­tes

Els artis­tes, com un ciu­tadà més, cadas­cun des del seu llen­guatge per­so­nal i intrans­fe­ri­ble, han reflec­tit sobre el paper una idea, una imatge, un text, en una mateixa mida, un DINA3, perquè la fina­li­tat de la imatge és que sigui reproduïble i ser­veixi per il·lus­trar aquesta cam­pa­nya. Els artis­tes han mos­trat nova­ment la seva soli­da­ri­tat, el seu com­promís cívic i ètic amb la soci­e­tat cata­lana. L'art ha fun­ci­o­nat nova­ment com una crida per­so­nal a la lli­ber­tat democràtica que només dóna les urnes. Al Museu d'Història de Cata­lu­nya s'exhi­beix aquest labo­ra­tori d'idees gràfiques, visu­als i con­cep­tu­als. Algu­nes imat­ges són molt crítiques amb la classe política, d'altres mos­tren un futur espe­rançador, este­lat, d'altres juguen amb la V de vot men­tre que d'altres fan ser­vir el sobre i l'urna com a acció de lluita, i alguns es mani­fes­ten explícita­ment pel sí i sí, una volun­tat i una crida a favor del dret a deci­dir.