Música

música

xavier castillón

Passió per l'ofici

El cantant bisbalenc Miquel Abras publica el seu cinquè disc, amb un títol que resumeix la seva entrega total a la música: ‘Per amor a l'art'

“Cada detall hi
és per alguna raó, tot s'ha pogut pensar molt”

M iquel Abras (la Bis­bal d'Empordà, 1977) és un músic molt prolífic i cons­tant, com ho demos­tren els seus llançaments: des del 2006, quan va publi­car el seu pri­mer àlbum, Entre mil vidres tren­cats, ha tret un disc cada dos anys: M'agrada sen­tir el que tu sents (2008), Temps de zel (2010), Equi­li­bris impos­si­bles (2012) i el recent Per amor a l'art, i tots els ha edi­tat la dis­cogràfica giro­nina Música Glo­bal, en una fidel relació con­trac­tual ja no gaire habi­tual en el món de la música. A més, l'any pas­sat va gra­var Cançons de nosal­tres i el món amb Cesk Frei­xas, així que es pot dir que Miquel Abras ha publi­cat sis dis­cos en deu anys, una mit­jana que actu­al­ment es pot con­si­de­rar un luxe. La car­rera en soli­tari d'Abras va començar a prin­ci­pis del nou mil·lenni, amb la publi­cació d'un maxi­sin­gle homònim de cinc cançons (2002), però l'any deci­siu va ser el 2005, quan va gua­nyar el Sona 9, que li va obrir les por­tes del mer­cat dis­cogràfic. En tot cas, la seva relació amb la música i els esce­na­ris ja dura més de vint anys, des que a mit­jan anys noranta va for­mar part del grup The Won­der­ful Baby Dolls (WBD). Tota una vida dedi­cada a la música... per amor a l'art.

A la por­tada del nou disc apa­reix una balla­rina amb tutú, d'esquena a la càmera, pin­tant el títol del CD. El dis­seny és de Marc Pich, que ja va fer la por­tada d'Equi­li­bris impos­si­bles, en aquell cas amb un ele­fant fent equi­li­bris sobre la seva trompa. Les dues por­ta­des par­tei­xen d'un mateix con­cepte estètic i sobre­tot tren­quen amb les dels tres dis­cos ante­ri­ors, sem­pre pro­ta­go­nit­za­des pel mateix Abras. En aquest canvi hi ha una inten­ci­o­na­li­tat molt clara: “Jo sem­pre he venut que Miquel Abras és un grup, no un can­tau­tor o un intèrpret en soli­tari, de la mateixa manera que quan pen­ses en Bruce Springs­teen no pen­ses en ell com en un can­tau­tor, encara que ell com­pon­gui les seves cançons.”

En aquest disc, com en l'ante­rior, Abras torna a tre­ba­llar amb la mateixa banda d'Equi­li­bris impos­si­bles, músics amb els quals ha com­par­tit experiències des dels temps de WBD: Xevi Rau­rich (teclats), Toni Molina (bate­ria i per­cus­si­ons) i Car­lus Ramió (baix i pro­gra­ma­ci­ons), que també ha produït el disc, gra­vat i mes­clat al seu estudi: el Kar-Rava de la Bis­bal d'Empordà. “Això ens ha permès tre­ba­llar durant hores i hores a l'estudi, bus­cant els colors adi­ents per a cada cançó. Aquest és el disc en què hem fet més pre­pro­ducció i cada detall hi és per alguna raó, perquè tot s'ha pogut pen­sar molt. Si ens haguéssim pas­sat tan­tes hores en un estudi con­ven­ci­o­nal, ens hau­ria cos­tat una for­tuna”, explica Abras. “L'impor­tant és que ara no cal anar als estu­dis més pres­ti­gi­o­sos i cars del món per acon­se­guir que un disc soni bé, ja que pots obte­nir un resul­tat molt bo al cos­tat de casa, sense sor­tir de la Bis­bal”, hi afe­geix el can­tant, que ja va gra­var el disc ante­rior a la capi­tal bai­xem­por­da­nesa, en aquell cas amb els estu­dis iti­ne­rants Para­ce­ta­mol, de Jaume Pla (Mazoni), pro­duc­tor d'Equi­li­bris... i antic amic i com­pany d'aven­tu­res musi­cals.

El disc inclou diver­ses col·labo­ra­ci­ons: Ramon Mira­bet canta a Injustícia, tema en el qual també toca la gui­tarra elèctrica Albert Such (La Puça Diatònica). A més, Ser­gio González toca la gui­tarra elèctrica a Ets part de l'aire i Ama­gats, i Glòria Pérez fa cors a La vida i El millor premi ets tu. En aquest disc, però, els vents tenen menys pes que en l'ante­rior: Pep Bosch toca la trom­peta a Per amor a l'art i Jordi Paulí, el saxo a Dies de glòria. Tots dos van for­mar part de la banda d'Abras en la gira d'Equi­li­bris impos­si­bles, però en la nova gira que comença aquesta nit a la sala sal­tenca La Mirona no hi haurà vents: a l'esce­nari seran només Miquel Abras (veu i gui­tar­res) i els seus fidels Rau­rich, Ramió i Molina. Amb els teclats i les pro­gra­ma­ci­ons es poden ves­tir amb orques­tres vir­tu­als sen­ce­res cançons com ara Et miro, em mires i rius, el tema que obre el disc amb un to apas­si­o­nat i èpic, i ver­sos com aquests: “Com si fóssim els pri­mers a esti­mar-nos, com si fóssim els únics ena­mo­rats, com si fóssim els pri­mers a desit­jar-nos, com dos fugi­tius en lli­ber­tat. Et miro, em mires i rius...”

“Aquest és el disc que m'hau­ria agra­dat fer quan començava, però lla­vors no sabia fer-ho, no tenia encara l'ofici. També és el més variat dels meus dis­cos: cada cançó és un món i totes tenen molta força, ja sigui per la lle­tra o per la ins­tru­men­tació. És un tre­ball fet sense cap pre­ju­dici: si volia can­tar amb molta força o si pen­sava que una cançó neces­si­tava una deter­mi­nada cosa, ho tiràvem enda­vant sense cap pro­blema. Només volíem dis­fru­tar i fer un disc que, pri­mer de tot, ens agradés a nosal­tres matei­xos”, explica Miquel Abras, que ha escrit a la cançó Per amor a l'art una autèntica decla­ració de prin­ci­pis artístics: “Per amor a l'art la nevera sem­pre és buida. Per amor a l'art passo fred davant la llar. Per amor a l'art sóc un yonki d'esce­na­ris. Per amor a l'art busco la feli­ci­tat.” Uns ver­sos que es com­ple­men­ten molt bé amb els que obren la següent cançó, Ets part de l'aire: “Ja no busco agra­dar a tot­hom, ni tenir una estre­lla al pas­seig de la fama. Ja no vull una Gib­son Les Paul ni un car­rer que porti el meu nom. Ja no vull moure'm del teu cos­tat ni fer res que no sigui junts.”

El pri­mer vide­o­clip pro­mo­ci­o­nal del disc, cor­res­po­nent a la cançó Et miro, em mires i rius, s'ha gra­vat a l'estudi del seu pare, el pin­tor i escul­tor Joan Abras, sota la direcció de Javier García (Bizarre). A part de ser un entorn ideal per pre­sen­tar en soci­e­tat un disc titu­lat Per amor a l'art, l'estudi del seu pare és també molt impor­tant per a Abras per raons estric­ta­ment musi­cals: “En aquest estudi vaig començar a escol­tar música, els Beat­les o Pink Floyd, men­tre el meu pare pin­tava.”

Avui a La Mirona
Miquel Abras estrenarà aquesta nit ‘Per amor a l'art' a la sala La Mirona de Salt (23 h, 10 i 15 euros). Serà la presentació oficial del disc, i Abras i el seu grup tocaran tots els temes del disc nou i algunes cançons dels seus treballs anteriors. El dia 19 de novembre actuaran a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia