Amb ulls de nena

L'estiu no s'acaba mai, sota un sol impe­ca­ble. La tar­dor, però, arriba massa aviat. Els ulls oberts i la boca callada de la Júlia, una nena d'11 anys, con­tem­plen totes les minúcies que van sor­gint al seu entorn. Ella viu en un poble d'esti­ueig en què a l'hivern tot­hom es coneix i a l'estiu només els que hi van cada any, espe­ci­al­ment els del càmping. El seu afany d'obser­vació i poca par­ti­ci­pació es deu al fet que els per­so­nat­ges que l'envol­ten tenen tots més de 14 anys. Tres anys de fron­tera madu­ra­tiva els sepa­ren. És a dir, viuen ja en un altre estadi vital, que ella observa però no comprèn del tot.

És un estiu espe­cial: la seva cosina ado­les­cent, la Sílvia, que té 14 anys, és a la vegada amiga seva encara que no facin gai­res con­fidències per la diferència d'edat. Sem­pre vol anar amb ella arreu però la Sílvia està engan­xada al David, un estu­di­ant també de 14 anys que viu a la mateixa casa. Aquesta osmosi agafa més força quan els pares de la Júlia se'n van de vacan­ces i la dei­xen a viure a casa de la Sílvia. Però aquest nus fami­liar i ami­cal té bran­ques per totes ban­des i així conei­xe­rem amics ja ben ado­les­cents, joves apa­re­llats i pares que expli­quen les seves guer­res juve­nils. També viu­rem amb ulls de nena la riva­li­tat entre la gent del poble i els que vénen d'esti­ueig. Aquest esce­nari, per­so­nat­ges i situ­a­ci­ons són expli­cats amb un llen­guatge directe, infan­til, ente­ne­dor, però a vega­des exa­ge­ra­da­ment rao­nat, fins i tot refle­xi­o­nat en la inti­mi­dat. Mal­grat aquesta dis­torsió nar­ra­tiva, la novel·la resulta atrac­tiva per la diver­si­tat de situ­a­ci­ons que es viuen. Els grans petits pro­ble­mes que veu, crea i recrea la nar­ra­dora infan­til insi­nuen una sen­sació de bui­dor que surt del sedàs de tanta acti­vi­tat fes­tiva. En un ambi­ent diari de pis­cina, platja, jocs de tota mena, fes­tes bulli­ci­o­ses, apa­re­lla­ments sen­ti­men­tals, motos a tot drap i pares i mares que miren per una altra banda, l'atmos­fera del relat és d'un tedi cons­tant, a vega­des amb angoi­xes pue­rils i tot ama­rat amb una vani­tosa bui­dor. Un bon mis­satge nar­ra­tiu.

Meritòria segona novel·la d'una jove nar­ra­dora que ha estat capaç de ficar-se dins dels cos d'una nena d'11 anys per mos­trar que l'apre­nen­tatge vital cap a la vida adulta no és tan il·lusi­o­nant i afor­tu­nat com apa­renta.