La família Zidrou
L'autor belga reivindica el paper de guionista de còmics amb una extensa obra infantil i adulta dibuixada per una llarga llista de dibuixants, molts d'ells catalans
Va ser una trobada no gens convencional. Editors, llibreters i periodistes, convocats per Norma Editorial, es van aplegar fa uns dies en un hotel de Barcelona per escoltar les paraules de complicitat de set dibuixants envers un únic guionista: Zidrou. No van plànyer elogis dels gràfics cap a l'escriptor. No hi ha per a menys, l'autor belga Zidrou (Anderlecht, 1962), que es va iniciar com a guionista infantil a la revista belga Spirou, ha signat un grapat d'històries que, seguint la tradició europea, mostren la gran renovació que ha viscut el còmic en els darrers anys. Moltes de les seves obres han estat il·lustrades per autors catalans o que s'han format aquí, sobretot a l'escola Joso.
I precisament un dels seus estudiants, Jordi Lafebre (Barcelona, 1979), acompanya Zidrou en una de les grans novel·les gràfiques dels darrers temps: Lydie, en què el màgic lirisme del guionista troba bona resposta amb el dibuixant. Lydie explica la història d'una dona que es resisteix a acceptar la realitat d'una filla que mor en néixer i que fa veure que segueix viva amb la complicitat dels que l'envolten. La mateixa parella és autora de La mondaine, el segon i últim volum acaba de sortir.
Lafebre ha estat la veu que ha desfermat l'interès d'altres dibuixants. “Has de fer alguna cosa amb Zidrou”, deia als companys que van caure en la seducció d'aquest autor que viu a Andalusia. “Com que Bèlgica s'ha tornat un país molt avorrit, vaig decidir anar-me'n al sud de França, a Montpeller”. El triomf en aquestes contrades del Front Nacional el va fer tirar més cap al sud.
Roger (Roger Ibàñez, Barcelona 1977) és un altre dibuixant de la factoria Joso. Col·lega de Lafebre, també va anar a parar a mans de Zidrou, que el va acompanyar amb la seva evolució professional, ja que Roger va començar a l'estil manga. La seva col·laboració amb Zidrou és una altra joia de la novel·la gràfica recent: ¿Quién le zurcía los calcetines al rey de Prusia mientras estaba en la guerra, que tracta d'una dona que cuida del seu fill discapacitat de 40 anys. Un cop més és percep la sensibilitat del guionista belga a l'hora de crear històries que fonen quotidianitat i sensació màgica.
Després de moure's pels salons de còmic oferint el seu treball, Oriol (Oriol Hernàndez, Terrassa, 1983) va anar a parar a l'editorial Dupuis, que li va deixar triar entre tres guionistes. Va escollir Zidrou i aviat va descobrir que sabia “escoltar el cor dels dibuixants”. Amb ell va realitzar una altra obra ben celebrada. La piel del oso, amb la qual el deixeble de la Joso va ser triat autor revelació al Saló del Còmic del 2014.
La varietat d'ambients que pot freqüentar Zidrou es posa de relleu amb El cliente que va dibuixar Man (Manolo Carot, Mollet del Vallès, 1976), que havia estat una peça clau en la revista eròtica Kiss Comics, editada per La Cúpula. En El cliente, màfia i prostitució. Man treballa amb Homs en l'adaptació del còmic de Millenium, de Larsson. Això no treu que també col·labori amb Zidrou.
Francis Porcel, nascut a Granada el 1977, però estudiant de Belles Arts a Barcelona, va crear amb Zidrou El Folies Bergère, una obra pensada pel mercat europeu però que va ser premiada al Japó, el que demostra la interacció internacional que actualment viu el còmic.
Homs confirma aquesta tendència. Aquest autor Joso ha alternat el treball europeu amb el dels superherois, Ha participat en l'obra El Ángelus.
L'última en incorporar-se a l'equip Zidrou ha estat la jove dibuixant Mai Egurza, que tot i néixer a Irun, al País Basc, també va estudiar de manera fugissera a l'Escola Joso. Tot i estar enllestida la seva col·laboració amb Zidrou, l'àlbum El paseo de los sueños, que també publicarà Norma, no sortirà fins a la primavera que ve. Una estranya epidèmia fa tornar somnàmbul.