«El dia 18 la bretxa fou oberta

«El dia 18 la bretxa fou decla­rada oberta, i Ver­dier ordenà l'assalt a la ciu­tat, i per això tot es posà en movi­ment el dia 19 al mig­dia. Es van for­mar tres colum­nes d'assalt i dues d'atac. Un regi­ment italià va ocu­par Montjuïc en lloc dels de Berg. El ter­cer regi­ment amb 350 homes havia d'amenaçar el por­tal de França esca­lant-lo des del barri de Sant Pere. A la bretxa de Santa Llúcia s'hi des­tinà el gene­ral napo­lità Narcís amb dos bata­llons de les seves tro­pes reforçades amb un batalló del segon regi­ment dels de Berg. La resta, qua­tre bata­llons fran­ce­sos de la divisió de Ver­dier, diri­gits pel coro­nel de bri­gada Geit­her, for­ma­ven el cen­tre, diri­gits con­tra Sant Cristòfol. La columna assal­tant de l'esquerra, des­ti­nada a ata­car la caserna dels Ale­manys, estava for­mada per tres bata­llons dels de Berg, amb 800 homes, sota coman­da­ment del coro­nel Mouff, i a la part exte­rior de l'ala esquerra hi havia els de Würzburg per tal d'ata­car el Cal­vari. Els giro­nins espe­ra­ven sota un foc ter­ri­ble els nos­tres movi­ments, ben visi­bles a causa del bon temps.

Nomes començar, el brau capità Moers i l'alfe­res Gilles foren greu­ment ferits als peus. El coro­nel Mouff pujà sota un intens foc de fusell i de gran quan­ti­tat d'objec­tes incan­des­cents llançats a través dels blocs de pedra que havien aguan­tat al mig de la bretxa i arribà a la caserna dels Ale­manys, que no era més que un munt de runa de trenta peus d'alçada i pujada cos­te­ruda. Arri­bats al cim de la runa els de Berg foren ata­cats des dels flancs per dos canons amb bales cali­bra­des, men­tre que per l'altre cos­tat un canó repas­sava des de la ronda de Giro­ne­lla, així com trets des del Capítol, des del Cones­ta­ble i del reducte de l'alt vers la bretxa, on es cre­ua­ven els efec­tes fent impos­si­ble que reei­xis­sin els intents de la columna del coro­nel Mouff, de dues hores de durada, d'assen­tar-se dins el reduït espai dels murs. L'ordre de reti­rada es con­vertí en fugida.

A les cinc de la mati­nada l'assalt a Girona fou total­ment repel·lit havent per­dut uns 600 homes i havent tin­gut uns 1.000 ferits. Només els de Berg vam per­dre 11 ofi­ci­als i 250 sol­dats entre morts i ferits greus. El tinent coro­nel Von Kladt perdé una cama i morí poc després. El capità Moers i l'alfe­res Hil­gers es man­tin­gue­ren en el seu lloc, i entre els ferits calgué comp­tar els capi­tans Blanc­hard, Rühle von Lili­ens­tern, Von Blanck, Dewies i els alfe­res Gilles, Rein­hardt, Ben­der i Lücker. El coro­nel Mouff fou ferit al pit. Sigui'ns permès d'ofe­rir alguna notícia més sobre aquest home sin­gu­lar. Ini­ci­al­ment caputxí, par­ti­cipà a les cam­pa­nyes d'Itàlia i d'Egipte, i fou sem­pre guar­do­nat. Tenia una nota­ble for­mació científica, en una paraula, un home d'aquells que no se'n tro­ben. Ale­many de nai­xe­ment hon­rat, era l'hon­ra­desa i fide­li­tat en per­sona, gai­rebé ado­rat pels seus sub­or­di­nats. Pillatge i mal­trac­ta­ments de civils eren per a ell el crim més gran. Quan patia els mal­trac­ta­ments d'una dona, pot­ser don­ze­lla, sub­mi­nis­tra­dora de pro­vi­si­ons o dona de posició, ales­ho­res cas­ti­gava fort i seve­ra­ment. Qual­se­vol dona li era una santa. Quan l'assalt a Girona fou aca­bat i apa­regué a l'ordre del dia el següent comu­ni­cat, ‘Sol­dats: Girona i tots els seus tre­sors són per a vosal­tres, qual­se­vol que s'hi oposi serà mort, però només quan el dar­rer dels ene­mics no vis­qui, ales­ho­res podreu apro­piar-vos de tots els tre­sors', quan el nos­tre heroi ho veié s'enrabià i cridà: ‘Sem­bla que això vagi diri­git a una banda de lla­dres, que només s'interessa per les pro­pi­e­tats dels giro­nins. Ens hem degra­dat fins a ser fili­bus­ters? Això fan els pro­cla­ma­dors dels drets humans? Són aquests els cris­ti­ans del s. XIX? Quin fàstic! Mos­tra­rem amb fets que som millors que el que expli­ca­ran a la poste­ri­tat els nos­tres coman­da­ments'. I encara hi afegí profètica­ment: ‘L'assalt no ha estat un èxit, hi ha un Déu que defen­sarà aquests giro­nins que tan noble­ment s'han sacri­fi­cat davant d'aques­tes mons­tru­o­si­tats.' El coro­nel Mouff era ferit en gai­rebé tots els atacs perquè la seva valen­tia el feia avançar massa. En aquest assalt, com ja he dit, va rebre també una ferida, i pre­ci­sa­ment la dar­rera: una bala li tocà el pit, va caure i l'autor d'aques­tes rat­lles, per al qual era un segon pare, jun­ta­ment amb el ser­gent Rudolph Kruc­hen vam tenir la sort de poder-lo dur a lloc segur por­tant-lo aga­fat per l'espat­lla. Va anar a França, es va fer ope­rar a París i morí en l'ope­ració. Tots els qui el conei­xien ho van lamen­tar, però els del I Regi­ment en par­ti­cu­lar, que, con­si­de­rant-lo com de família, van plo­rar-lo com el seu pare. Fou subs­tituït pel coman­dant pri­mer Förch, exgermà fran­ciscà, nas­cut a l'alta Alsàcia. Par­lava un ale­many molt dur i si encara és pos­si­ble, un francès pit­jor, amb prou fei­nes sabia escriure, però com a sol­dat ho era com si ho fos de nai­xe­ment. Al pri­mer cop de canó es des­vetllà de la seva letar­gia, on sem­blava estar usu­al­ment, i es dirigí amb mol­tes parau­les als ale­manys en ale­many, als polo­ne­sos en polonès, etc. Ho cal­cu­lava tot, cop­sava ràpida­ment si hi havia una ocasió d'actuar i sabia apro­fi­tar-la. El seu afany de lega­li­tat esde­vingué pro­ver­bial. Més enllà de Stud­zi­anka, a la Bere­sina, fou col­pit per dues bales alhora i morí sense patir en braços de l'autor.»

«El dia 18 la bretxa fou decla­rada oberta, i Ver­dier ordenà l'assalt a la ciu­tat, i per això tot es posà en movi­ment el dia 19 al mig­dia»

«A les cinc de la mati­nada l'assalt a Girona fou total­ment repel·lit havent per­dut uns 600 homes i havent tin­gut uns 1.000 ferits»