Anècdota de Perpinyà

«El 20 de gener [de 1809] van mar­xar ambdós regi­ments cap a Per­pinyà pas­sant per Ram­bo­ui­llet, Char­tres, Tours, Angu­lema, Périguex, Cahors i Tolosa, on vam arri­bar-hi l'1 març. Arri­bats a Per­pinyà la bri­gada ale­ma­nya va haver de pas­sar revista, reu­nint-se una mul­ti­tud d'espec­ta­dors per tal d'admi­rar-nos, tots blancs com anàvem i que fèiem molta pat­xoca. Entre aquests espec­ta­dors hi havia un jueu ale­many, pos­si­ble­ment un proveïdor, el qual digué en veu alta: ‘Que n'és de lamen­ta­ble, molt lamen­ta­ble, aquest temps.' A Bon­ner, de Münster i aju­dant del coman­dant que pas­sava per allí, va pre­gun­tar-li: ‘Senyor ofi­cial, quants vénen?' Aquest va res­pon­dre-li, segu­ra­ment de mal humor: ‘Compta'ls tu jueu.' L'isra­e­lita, sense per­dre la sere­ni­tat, va res­pon­dre: ‘Esperi el senyor que tor­nin d'Espa­nya, ales­ho­res ja els comp­taré.' Aquesta res­posta plena de futur no va ser valo­rada ales­ho­res. Quan el 1811 vam dei­xar la fron­tera espa­nyola al dar­rera vam recor­dar viva­ment el pro­feta de Per­pinyà, i els pocs que quedàvem vam mirar tris­ta­ment enrere vers aquell país on van ser sacri­fi­cats sense cap mena de sen­tit el 90 per cent dels sol­dats de Berg.»