Teatre

DE PERPINYÀ A BARCELONA

J. BORDES

Flamenc-hop

La ‘danzaora' Rocío Molina presenta al Mercat de les Flors la seva experiència amb el ‘hip-hop'

É s el swing. El punt de tro­bada del fla­menc i el hip-hop és el swing. Rocío Molina és una de les reno­va­do­res del fla­menc, inqui­eta. No pretén res més que dei­xar-se ama­rar de nous llen­guat­ges, crear les seves pròpies core­o­gra­fies a par­tir del que copsa en la vida. I quan hi ha un artista com Sébas­tien Rami­rez que li interessa mira que con­flu­ei­xin els interes­sos. Així, quasi irre­fle­xi­va­ment, neix Fela­hikum, que es va estre­nar fa un mes al Tea­tre de l'Arc­hi­pel de Per­pinyà després de tres inten­ses set­ma­nes de residència. La presència dels ven­ti­la­dors a l'esce­nari sem­bla una picada d'ullet a la tra­mun­tana tan habi­tual de Per­pinyà. Aquests apa­rells (que també eren catàrtics a L'après-midi d'un foehn de la com­pa­nyia Non Nova) acom­pa­nyen amb el seu so i també donant movi­ment a un tul que sem­blarà el ter­cer per­so­natge a l'escena.

La set­mana vinent, arri­barà més depu­rat al Mer­cat de les Flors. El hip-hop és urbà i espon­tani. També ho és el fla­menc, que li agrada la impro­vi­sació però que par­teix d'una pauta molt estricta, com són els palos fla­mencs. Rami­rez ha vol­gut jugar amb la sem­blança física de les dues intèrprets: Honji Wang i Rocío Molina. Tot i la difi­cul­tat del llen­guatge, s'han entès per l'amor al ball, a la curi­o­si­tat de conèixer els temps de cada estil. Pro­ba­ble­ment, això ha estat el més com­pli­cat per als de dansa urbana que, habi­tu­al­ment, cons­tru­ei­xen pri­mer la core­o­gra­fia i després la com­ple­ten amb la música. El fla­menc exi­geix la matemàtica dels palos que impos­si­bi­lita allar­gar o escurçar com­pas­sos. El hip-hop i el fla­menc han arri­bat a escena, final­ment, molt esti­lit­zats, bus­cant l'equi­li­bri i el con­trast. I el mirall tren­cat (tot un símbol de mal pre­sagi com ja escriu­ria Mercè Rodo­reda en aque­lla novel·la) es deixa per­su­a­dir per aquest ímpetu de ballar, pro­var i tro­bar nous camins. L'aven­tura artística ha estat pos­si­ble gràcies al suport que la fun­dació BNP Pari­bas dóna a Clash66 de Sébas­tien Rami­rez, que el beca, de moment, fins al 2017 per garan­tir esta­bi­li­tat econòmica per dedi­car-se de ple a la cre­ació. Pari­bas fa 30 anys que manté el mece­natge als artis­tes.

Tambe ‘Bos­que Ardora'

La visita de Molina al Mer­cat de les Flors és doble. Si fa poc més d'un any va inter­ve­nir a l'home­natge a Car­men Amaya (La capi­tana, Sala Gran del TNC, 2013) acom­pa­nyada de trom­bons, ara es veurà Bos­que Ardora, on apa­reix des­ple­gat aquell pri­mer plan­te­ja­ment. La idea arrenca d'un dia que Molina es va per­dre. Era fosc i era al mig d'un bosc i es va poder ori­en­tar gràcies a les cuques de llum. A alguns països asiàtics hi ha un efecte simi­lar, el mar d'ardora, en què grans mas­ses d'aigua eme­ten una llum bla­vosa a causa de la pro­li­fe­ració d'un bac­teri asso­ciat al plàncton que també emet llum. L'obra plan­teja un com­bat físic entre tres bai­la­ors i Molina. En aquest com­bat hi entra bé el trombó, que té un so antagònic, “pot sonar metall, o molt càlid”. En el procés, cada músic hi aporta la seva idea, i es va cons­truint un arran­ja­ment amb el cante, la caixa i la gui­tarra acadèmica però també amb altres sono­ri­tats que enri­quei­xen aquest fla­menc d'intuïció de Molina (Pre­mio Naci­o­nal de Danza del Minis­teri de Cul­tura en la moda­li­tat d'inter­pre­tació 2010).

De fet, la peça s'ins­pira en un mite japonès: una flor neix cada dia. Per a Molina, té interès tot allò que cada dia es mor. I reneix l'endemà, “les coses que nei­xen són geni­als; men­tre que allò que no mor no es podrà superar”. L'aven­tura de Fela­hikum li ha permès esti­mar més encara el seu fla­menc d'arrel. Molina és radi­cal com un ven­da­val.

FELAHIKUM
Sébastien Ramirez
Ballarines: Rocío Molina i Honji Wang
Dies: 5 i 6 de març
Bosque ardora
Rocío Molina
Al ball: Rocío Molina, Eduardo Guerrero, Fernando Jiménez i Eduardo Trassierra
Músics: José Ángel Carmona (cante i baix elèctric), José Manuel Ramos Oruco (palmas i compàs), Pablo Martín Jones (bateria i electrònica), José Vicente Ortega i Agustín Orozco (trombó)
Dies: 7 i 8 de març


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia